dijous, 3 de març de 2011

Els pactes desesperats del SI

Els pactes electorals del SI, quin sentit tenen? Al final haurem de donar la raó a en Laporta? La notícia és de directe.cat.




Aquest dimarts, en la presentació de l'acord electoral entre Solidaritat per la Independència i Catalunya Acció per concórrer plegats a les municipals de Barcelona, Uriel Bertran ha argumentat que Santiago Espot 'és una persona de reconegut prestigi' per justificar la candidatura d'aquest a les primàries de la coalició. Tot i aquesta floreta solidària, molts sectors no dubtarien a col·locar Santiago Espot a l'extrem friki de la galàxia independentista. Més enllà de les seves cèlebres intervencions televisives al Canal Català, Espot ha estat sempre a l'òrbita del sobiranisme marginal, tant amb Catalunya Acció com amb Força Catalunya o la resta d'iniciatives que ha promogut. Precisament una de les accions més sonades del seu col·lectiu van ser les 3.000 denúncies a locals que no retolen en català presentades l'any 2009, fet que va provocar que el mateix Federico Jiménez Losantos bategés Espot com 'el gran delator'.

Però ja que parlem de xifres, la darrera vegada que Santiago Espot va presentar-se a les eleccions al Parlament va ser l'any 1999, formant part del Partit Espinaltià. Què era el Partit Espinaltià? Doncs una espècie de pseudosecta que defensava la independència de Catalunya a través de la 'psicoestètica', una ciència inventada que en teoria estudiava l'home 'a través dels artificis que aquest necessita per sobreviure i autoafirmar-se'.

Com dèiem, Santiago Espot va ser el cap de llista per Tarragona del Partit Espinaltià. El ganxo electoral de Santiago Espot va ser més aviat poc: Els espinaltians van aconseguir 122 vots a tota la demarcació tarragonina i 799 vots a tot Catalunya. Una xifra molt llunyana als 50.000 suports que fan falta a Barcelona per obtenir representació.