dilluns, 29 de juny del 2009

Dictadures i dictadures

Ismaïl Kadaré, monàrquic que estima molt el Premi Príncep d'Astúries, acaba de dir que el règim totalitari d'Albània era pitjor que el de l'Espanya de Franco. I ho subratlla tot afegint que Espanya no estava tan aïllada del món.
Naturalment, senyor Kadaré! Albània era un país comunista i hi havia una guerra freda! Però li puc assegurar que els pocs espanyols que sortien era per anar a treballar a Alemanya...
I això que Albània era pitjor, no em faci riure que hi ha massa morts pel mig i tota una Guerra Civil per deixar-li passar aquesta mena de bestiesa d'intel.lectual que vol quedar bé!
Vostè vagi fent la seva feina i procuri recordar que la seva obra la va poder escriure a dins del seu país. Recordi també que va ser parlamentari en la dictadura totalitària que vostè tant critica: això, aquí, durant el franquisme li hauria estat impossible a un escriptor com vostè. I recordi que es va exiliar a París quan ja no calia, perquè tot just llavors desapareixia el règim comunista.
La seva literatura és exquisita i la seva defensa dels albanokosovars és encomiable. Però em temo que per a vostè Espanya és Albània en gran i que tot plegat li sona a música mexicana.

dilluns, 22 de juny del 2009

Aprende inglés con franco!

Hem trobat un curs d'anglès molt interessant. Espero que us agradi...

diumenge, 21 de juny del 2009

Vicente Ferrer

Vicente Ferrer, que no Vicenç (el nom és una de les atribucions més lliures i voluntàries que tenim) ha estat una persona extraordinària. El que ell i la seva gent han fet a l' Índia no té comparació i és d'un abast i d'un calat tan gran que passaran generacions i és molt possible que ningú sigui capaç de superar el nivell assolit per la seva obra . Cal anar-hi per veure-ho i comprendre la importància de les transformacions aconseguides.
Però els darrers dies he llegit, com sempre es llegeixen en aquests casos, les habituals expressions, a voltes exagerades, a voltes oportunistes. Es demana el Premi Nobel per a la Fundació, i coses per l'estil.
Jo voldria recordar que la Fundació Vicente Ferrer és, aquí, una ONG com les altres. Subjecte a controls i seguiments, com les altres. I que pateix, em temo, dels mateixos defectes i de les mateixes virtuts que la majoria. Això vol dir, per exemple, sobrecàrrega de personal amb sous occidentals, una bona infrastructura, etc. Hauria d'afegir la insensibilitat cap a la llengua catalana dels representants de la Fundació, que té la seu a Barcelona. No editen ni un paperet en català, tot en espanyol: aquí sí que fan economia! I ja us asseguro que els ha estat demanat reiteradament des de diverses instàncies.
En definitiva, una cosa és la tasca immensa que es fa a l'Índia i una altra la burocràcia en la que està instal.lada la Fundació a Catalunya que, fa ben poc, es resistia a que una colla d'associats voluntaris benintencionats muntessin una delegació al Baix Llobregat, amb l'excusa que ja tenien massa alliberats (que ningú demanava). El resultat ha estat l'aturada, de moment, d'un bon Projecte a la nostra comarca.

divendres, 19 de juny del 2009

Gypsy Song

Emir Kusturica, genial cineasta i gran músic és, també un home d'esquerres compromès amb el seu temps.
Però també és un serbi rematat que li fa cometre excessos com els de la pel.lícula "Underground" , una gran espanyolada que acaba amb una ironia sobre el que ell pensa del que ha passat amb el "trencament" de la seva estimada Gran Sèrbia.

dissabte, 13 de juny del 2009

Joan Fuster encara fila més prim

Si Joan Fuster hagués nascut a França, posem per cas, hauria estat una figura amb reconeixements internacionals. Com Josep Pla. Malgrat les diferències ideològiques, eren bons amics. Eren grans en el millor sentit de la paraula.

Joan Fuster, escriptor i assagista. 1922-1992:

La mort és la fi de la vida, oposada al naixement. L'esdeveniment de la mort és la culminació de la vida d'un organisme viu. Tot el que sabem sobre la mort és molt segur, però ningú pot contar com es viu des de la pròpia experiència, se sol saber el que és morir-se, però no el que és morir-me. Però per a donar sentit a la mort i intentar explicar un poc el morir-me sempre ha estat la religió, si la mort no existira no hi hauria déus.

dijous, 11 de juny del 2009

Josep Pla, traçant línies rectes, com sempre

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català:

Lord Chesterton defensava el dret de primogenitura, la institució de l'hereu, dient que la institució és molt bona perquè fa que a les cases nobles no hi pugui haver més d'un imbècil.

Notes disperses (1969).

Font: Bloc Diccitionari

dilluns, 8 de juny del 2009

Resultats electorals

Hem anat a votar quatre gats, i no n'anomeno vot captiu perquè ningú no s'enfadi, però sembla prou raonable pensar que només han anat a votar els mínimament fidels de cada tendència política. Dit d'una altra manera: els que no canviaran mai el vot. I ja veiem els resultats. I no parlem d'Espanya, que fa plorar.
A Girona, per exemple, i per l'"efecte Montilla", predomini de Convergència. Era d'esperar.
A altres indrets de Catalunya, com Lleida, jo diria que la "majoria" de Convergència, és més de la dreta que cap altra cosa.
I a Europa? La dreta avança perquè l'esquerra ha estat castigada per una crisi que ha provocat el capital. És raonable, això?
I els abertzales han hagut de manifestar-se a través d'una candidatura muntada des de fora d'Euskadi.
Això són les meravelles de viure en una democràcia consolidada.

diumenge, 7 de juny del 2009

Mònica Oltra, expulsada per dur una samarreta amb la foto de Camps i el lletrer 'wanted'

No hi ha paraules. Millor les imatges per il.lustrar la situació al País Valencià.

dimecres, 3 de juny del 2009

Les centrals nuclears

Resulta poc recomanable (els amics t'insulten de seguida) parlar a favor de les centrals nuclears. Però ni ells ni jo mateix podriem fer ús d'aquests blocs, ni del discutible Facebook, ni de les modernes cuines plenes de gadgets electrònics, ni de les pantalles de plasma, ni de l'aire condicionat que directa (a casa) o indirectament tenim a l'abast cada dia, sense les centrals nuclears. Diré més: el metro, el tramvia, el tren, el TGV, els cinemes, els teatres, els carrers, les autopistes, reben una bona part de l'energia que consumeixen de les centrals nuclears.
I el recanvi a proposar és ben ràpid: les energies alternatives. Però aquesta és una proposta que no atendrà ningú perquè no interessa ningú (globalment parlant, naturalment). Sobretot els que han de guanyar-hi diners. Com no els interessen els cotxes elèctrics per a tothom i barats, com no els interessen les vivendes públiques de lloguers accessibles, com no els interessa acabar amb l'atur, com no els interessa guanyar menys diners amb fàbriques que encara són productives...
No podem proposar la part en comptes del tot. No podem canviar l'energia de casa nostra per unes plaques solars i tancar-nos dins i cagar i cuinar amb els gasos de la nostra merda i dir ben satisfets que som autosuficients. No podem crear petites illes de convençuts i insolidaris capitalistes antinuclears.
Hem de fer alguna altra cosa, perquè si no, és tan tonto ser nuclear com anti-nuclear. I, la veritat, tal com va el món, tant li faria morir de fam com d'un núvol radioactiu.