dilluns, 29 de desembre del 2008

Els sorolls a pagès

Avui he llegit que cada cop és més gran el que en diuen el "mobbing a pagès". Els habitants de les ciutats (em resisteixo a fer servir el neologisme urbanita inventat per algun progre socialista), es queixen cada cop més dels "sorolls" del camp que no els deixen dormir els caps de setmana: el cant del gall, les esquelles dels cavalls... O de la pudor dels purins o de la merda dels animals. Hom ha arribat a denúncies a ajuntaments i a síndics de greuges i acabaran a les mans, segur. Els de la ciutat són gent amb la que no es pot jugar. Al capdavall, el món és de les persones, no?
Això em recorda com la semblança de dues gotes d'aigua el que fan amb nosaltres des d'Espanya. S'actúa com si Catalunya fos "a pagès" i, d'entrada, tot molesta: que si el Parlament fa nosa, que si piquem la porta a tothora per demanar diners, que si portem el català penjat del coll tot el dia com una esquella, que si la "teuvetres", que si l'AVUI (no saben qui n'és el propietari!), que si les rodalies, que si la sanitat, que si el borbó, que si els aeroports... Tot plegat els fa com una mena de pudor que no els deixa respirar i ens han de denunciar al Constitucional...
El més fotut, o no, és que guanyaran...

dissabte, 27 de desembre del 2008

Catalunya màrtir (1938) (3/3)

Tercer capítol.

Catalunya màrtir (1938) (2/3)

Segon capítol.

Catalunya màrtir (1938) (1/3)

Aquests darrers dies hem vist el trist resultat dels bombardeigs a diversos llocs del món. Però per condemnar-los amb tota la ràbia és bo de recordar quan la Guerra Civil Espanyola ens els va dedicar a nosaltres. Venen en tres capítols. Aquest és el primer.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Les sabates terroristes (roc a la faixa nº6)

Quanta ràbia devia tenir el pobre periodista per fer una cosa com aquesta, que li suposava un càstig immediat i segur que desproporcionat... Quina desproporció, tants anys de bombes i tortures, retornades amb un parell de sabates! Quina pressa la premsa occidental a buscar motius de desqualificació: que si no era el moment, que si les formes... Quina punteria, el malparit, amb tot el carinyo, amb els nervis que devia tenir, i si no arriba a ésser un blanc mòbil hauria fet dues dianes!

divendres, 12 de desembre del 2008

TUCANES DE TIJUANA - EL AGRICULTOR-NARCO CORRIDOS

El narco-corrido és una part molt important de la música popular mexicana. Els traficants no solament són ben vistos, sinó que sovint són considerats uns herois per una població que té al davant unes autoritats que no resolen els problemes i una policia corrupta. Aquest video és legal, n'hi ha d'altres de prohibits. Els Tucanes de Tijuana és un dels grups de narco-corridos més coneguts.

La condemna (roc a la faixa nº 5)

Quan era adolescent la paraula condemna quasi sempre anava relacionada amb la religió: com més ens divertíem més ens condemnaven. Ara, però, la cosa és més complicada. Avui he vist que El Periódico premiava amb la fletxeta cap amunt Eusko Alkartasuna perquè es posava definitivament en contra del món abertzale per la famosa "manca de condemna".
Tots sabem a aquestes alçades de la història contemporània (perquè això ha assolit categoria d'ésser explicat pels historiadors del futur) que aquestes manques de condemna són posicionaments polítics, com ho eren en el seu moment les vagues de fam d'en Xirinachs (no volia morir de fam) o la Marxa de la Llibertat (no teníem ganes de caminar). Però l'objectiu (polític) de deixar Euskalherria sense una bona part de les seves veus s'està aconseguint a qualsevol preu. Cal anar en compte, perquè nosaltres mateixos, jo mateix, podem ésser detinguts, empresonats, acusats de qualsevol connivència, si l'objectiu suprem de fer-nos a tots iguals, es veu en perill.

dijous, 11 de desembre del 2008

Pablo Neruda: Entrevista 1971

Pablo Neruda, que ens han fet conèixer pels seus poemes d'amor, va ser més que res, més que tot, un poeta del poble i per al poble. Aquesta entrevista, inhabitual en un literat del nostre temps, li van fer en haver guanyat el premi Nobel.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Sèm encara aicí nosautres occitans!

No calen paraules. I no digueu que no ho enteneu.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Una altra vegada vent de Ponent (roc a la faixa nº 3)

Han commemorat els 30 anys de la Constitució fredament i amb un entusiasme tan interessat que els regalima per la boca com la salivera d'un ase cansat. Només, per acabar de fer-ho més agre, han repetit, novament, com cada any, com cada dia, que aquesta Constitució no necessita cap modificació i que té una salut de ferro. Si fos veritat no ho repetirien tant...
Aquells criminals, els que després d'haver guanyat una guerra de la que no cal parlar van aprofitar el poder absolut per assassinar centenars de milers de persones indefenses, l'any 1945 es varen inventar el Fuero de los Españoles per posar cosmètica a la barbàrie, arraconar una mica la Falange i donar entrada a l'Acció Catòlica que demanava la seva part del pastís. Doncs aquests espanyols, com que els convenia, al cap de 22 anys van reformar aquella mena de Constitució (gener del 1967), senzillament en un acte de supervivència. Ara passa exactament el mateix però amb el signe contrari: la demanda de reforma els ve de la "perifèria", i en un altre acte de supervivència barren el pas a qualsevol modificació. I van passant els anys. La cosa està clara: si no podem aconseguir avançar per la via de la reforma constitucional, i amb la perspectiva del retall estatutari, només ens queda l'accés a la Independència per alguna altra via. Això sí: ben pacífica!

dijous, 4 de desembre del 2008

Al Cañedo, que ja em sap greu (roc a la faixa nº 2)

Cañedo, avui he llegit i no sé perquè encara ho faig, el teu petit pamflet mensual al Viure Sant Boi. Tens una barra que és una creu. Com pots demanar res per a cap mena de víctima si vosaltres vàreu participar, entre altres coses, en un dels terrors més grans de l'època, portant tot un país a la desfeta i en la mort de més de 500.000 persones sense tenir-ne motiu, com ara mateix ha reconegut el vostre estimat Bush? No en tens prou de víctimes? N'hi hauria hagut prou de haver canviat l'Aznar pel Saddam (amb el bigotet no s'hauria notat la diferència, ni amb la mala llet) i aquí el Saddam l'hauriem fet fora a les primeres eleccions. Ja veus que fàcil! No et felicito el Nadal ni el 2009 perquè no em dóna la gana. Ja veus si em sap greu això dels 500.000 morts inútils (mig milió!) a l'Irak.

Per als que confien massa en Déu

Això no deixa de ser una broma, i potser algun dia tindrem temps de parlar de Déu. Però creure massa en intervencions divines o en futurs perfectes ens pot fer caure el cel al damunt...

dimarts, 2 de desembre del 2008

Recordant Mikel Laboa

La mort de Mikel Laboa ha deixat el món de la cançó basca sense pare. La seva música ha estat original, agosarada,absolutament contemporània i compromesa amb el seu país fins al més fons del ossos. La pel.lícula "La pelota vasca" no hauria estat el mateix sense ell: en posem una mostra.