dilluns, 29 de desembre del 2008
Els sorolls a pagès
dissabte, 27 de desembre del 2008
Catalunya màrtir (1938) (1/3)
Aquests darrers dies hem vist el trist resultat dels bombardeigs a diversos llocs del món. Però per condemnar-los amb tota la ràbia és bo de recordar quan la Guerra Civil Espanyola ens els va dedicar a nosaltres. Venen en tres capítols. Aquest és el primer.
dilluns, 15 de desembre del 2008
Les sabates terroristes (roc a la faixa nº6)
divendres, 12 de desembre del 2008
TUCANES DE TIJUANA - EL AGRICULTOR-NARCO CORRIDOS
El narco-corrido és una part molt important de la música popular mexicana. Els traficants no solament són ben vistos, sinó que sovint són considerats uns herois per una població que té al davant unes autoritats que no resolen els problemes i una policia corrupta. Aquest video és legal, n'hi ha d'altres de prohibits. Els Tucanes de Tijuana és un dels grups de narco-corridos més coneguts.
La condemna (roc a la faixa nº 5)
dijous, 11 de desembre del 2008
Pablo Neruda: Entrevista 1971
Pablo Neruda, que ens han fet conèixer pels seus poemes d'amor, va ser més que res, més que tot, un poeta del poble i per al poble. Aquesta entrevista, inhabitual en un literat del nostre temps, li van fer en haver guanyat el premi Nobel.
dimarts, 9 de desembre del 2008
dilluns, 8 de desembre del 2008
Una altra vegada vent de Ponent (roc a la faixa nº 3)
dijous, 4 de desembre del 2008
Al Cañedo, que ja em sap greu (roc a la faixa nº 2)
Per als que confien massa en Déu
Això no deixa de ser una broma, i potser algun dia tindrem temps de parlar de Déu. Però creure massa en intervencions divines o en futurs perfectes ens pot fer caure el cel al damunt...
dimarts, 2 de desembre del 2008
Recordant Mikel Laboa
La mort de Mikel Laboa ha deixat el món de la cançó basca sense pare. La seva música ha estat original, agosarada,absolutament contemporània i compromesa amb el seu país fins al més fons del ossos. La pel.lícula "La pelota vasca" no hauria estat el mateix sense ell: en posem una mostra.
dimecres, 19 de novembre del 2008
El Monument a Lenin a Novosibirsk
Hi ha també, al davant del Teatre, un monument a Lenin redundantment monumental. No en va és el més gran del món, que ja costa de dir. La figura de Lenin, com sempre, és presentada viva, dreta, ferma, sòlida, i també com sempre, vestida de carrer, amb un abric ample obert al vent siberià. I com quasi sempre, fa un respecte que desarma, en el sentit més literal. Mai una representació de Lenin acostuma a excitar a la violència; mai el record de Lenin empeny a exercir la violència. El bàlsam revolucionari de Lenin es va extingir massa aviat i es va fondre massa de pressa de la pell d’alguns dels seus correligionaris. I massa sovint ara, molts que es diuen progressistes, amb una ignorància indecent neguen la veritat de Lenin, la seva veritat històrica, perquè no volen destriar el gra revolucionari de la palla de les dictadures.
Tornem al monument. Al costat dret, una interpretació siberiana de l’exèrcit roig. A l’esquerre, un home en vestit de treball i una camperola, assenyalen el líder amb les mans obertes. No gens en va, el treball escultòric posa Lenin en la seva època.
Només cal però entrar a Internet per veure com s’interpreta ara aquest conjunt: es comença anomenant-lo “grotesc”, i s’acaba escarnint les dues figures de l’esquerra tot dient que dirigeixen el trànsit... I es demana, sempre, el seu enderrocament.
Al davant, tot travessant el carrer, i com és molt comú a Rússia, una estació de metro confosa en els baixos d’un gran edifici ens mena a altres llocs de la ciutat.