dimecres, 29 de juliol del 2009

Qui és Fèlix Millet

No cal explicar què li ha passat a en Fèlix Millet, flamant ex-president de la Fundació del Palau de la Música, forçat a dimitir per un tèrbol afer amb Hisenda.
El que cal explicar és qui és realment.
Fèlix Millet és fill de Fèlix Millet i Maristany, nebot de Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Català. Fèlix Millet i Maristany, financer i mecenes de la cultura catalana en el primer quart del segle XX, veient-se en perill durant la Guerra Civil, fugí a Burgos i col.laborà amb els nacionals. El 1948, havent recuperat aire més de pressa que molts altres catalans, ja era membre del consell d'administració del Banco Popular i de Chasyr, empresa d'assegurances. Mantenint-se en un àmbit diguem-ne "rosa" no perillós per al règim, a partir del 1951 ja era President de l'Orfeó Català i impulsava l'Obra del Ballet Popular. Més endavant seria un dels impulsors d'Òmnium Cultural (!)
Tornem al nostre Fèlix Millet, el d'ara, el seu fill. Aquest bon home, "Creu de Sant Jordi", és, entre moltíssimes altres coses, President de l'Agrupació Mútua, President de Bankpyme, membre de la Junta de la Fundació del FC Barcelona, de la Fundació Pau Casals i, atenció, des del 2003, membre del Patronat Institut Catalunya Futur, secció regional de la FAES de José María Aznar.
Justament aquell any 2003 l'Orfeó Català va rebre una subvenció de 3.000.000 d'euros del Govern del PP.
Sovint hem parlat de la bondat de les accions de la burgesia catalana, en matèria de cultura. Però hem oblidat de matisar que sovint ha estat a major glòria seva i molt poques vegades en la santedat de l'anonimat. I també hem oblidat de dir que els mateixos empresaris i mecenes que vàren construir el Liceu o el magnífic Palau de la Música Catalana permetien el treball infantil o ocupaven dones (i homes!) amb sous de misèria.
Ara tot és una altra cosa. Cal rentar-se la cara. Alguns ja ho han fet. Potser l'Orfeó Català ho aconseguirà aviat pel bé de la Música i de la Cultura Catalana. I de la Justícia, cal dir-ho tot.

dimecres, 22 de juliol del 2009

Qui hi ha?

Qui hi ha? ha guanyat el projecte Runas a Ortigueira. I ens en congratulem. Però, qui és Qui hi ha?
Qui hi ha? és un grup que aprofita les possibilitats de la paraula grup i s'omple amb músics sense cap mena de sentit del límit: són molts, ja em podeu creure.
Qui hi ha? és un grup de Sant Boi que canta en català i que canta amb alegria tot allò que els surt dels engonals i expliquen històries de pagesos, de gastronomia, i de pubilles, i de mosques d'estiu, i de meduses...
Qui hi ha? usa de la música celta, però amb un toc de psicodèlia mediterrània.
No us els perdeu si en teniu oportunitat!

dimarts, 21 de juliol del 2009

Montserrat Figueras

L'altre dia, amb un grup d'amics, vàrem anar al Teatre Grec a veure un espectacle dedicat al "diàleg entre les músiques mediterrànies". El grup Hespèrion XXI, dirigit per Jordi Savall era tota una garantia per a l'èxit de la vetllada. I, realment, com moltes altres vegades, Jordi Savall es va saber acompanyar del millor de la música d'Israel, del Marroc, d'Algèria, de Tunísia, de Turquia... Amb músics extraordinaris.
Però com altres vegades, la presència de Montserrat Figueras, incomprensiblement aspra entre la dolçor de les cançons de bressol, va tornar a donar la nota negativa.
N'hi ha que diuen que és una veritable experta en música antiga, i així ho vindrien a testificar premis i reconeixements. Però quan la sentim cantar en català ( o en castellà) veiem com no vocalitza amb claredat i com unes cançons que haurien de ser boniques i melodioses esdevenen marrameus incomprensibles. Quan canta en àrab arriba a despistar-nos una mica més!
No vull ser malpensat, però sembla que hi hagi una mena d'acord general a no tocar el tema amb profunditat per part de ningú, potser perquè es tracta de l'esposa d'en Jordi Savall: En la crítica que he llegit a la premsa sobre el concert, només es feia esment a la "particular vocalitat" de la Montserrat Figueras (?!)

dilluns, 20 de juliol del 2009

La Normativa vigent

Sovint la Normativa vigent ens ajuda a saber què hem de fer i de quina manera. Però moltes vegades, també, la Normativa vigent serveix per fugir d'estudi sense complicar-se la vida.
En matèria de la Festa Popular, això vol dir, la que fa el poble, els darrers anys, aquí, a Catalunya, els creadors de Normatives vigents són tan llestos que estan a punt d'ofegar tot el que tingui relació amb el foc a la Festa. I no repetiré les dificultats que tenen en aquests moments les Colles de Diables, perquè són increïbles. Pel camí de la Normativa vigent ja han passat les fogueres de Sant Joan, les espontànies, que ja han estat pràcticament eliminades.
Els redactors de Normatives vigents haurien de fer una passejadeta pel País Valencià i veure com és possible que es puguin fer les falles a la distància de les cases que es fan sense perill, i com és possible que la gent usi de la pirotècnia d'una manera tant diferent a com ho fem nosaltres... Però educar i ensenyar és molt més difícil que prohibir.
Molta Normativa i moltes prohibicions, però el que tenen molt clar és que no prohibiran els toros!
Potser el bou de foc...

dimecres, 1 de juliol del 2009

Zelaya

Quina importància té la legalitat o tenir el poble al darrere si un exèrcit d'energúmens (en aquest cas el nom i el complement són sinònims) amb les armes a la mà l'ha fet fora i probablement li impedirà el retorn? Algú creu realment que més enllà de les paraules de solidaritat Zelaya serà retornat al seu lloc?
Els oligarques, els rics de sempre, els que han mantingut Hondures en la més profunda pobresa amb el consentiment de l'església i de la classe política més corrupta d'Amèrica ara reclamen la il.legalitat d'un referèndum que Zelaya volia convocar. Com si no fos moneda de canvi habitual fer consultes d'aquesta mena...
Què els fa por, doncs? Una política social diferent. La pèrdua de privilegis. La pèrdua del poder.
I el més curiós és que invoquen Chaves i Morales com si fossin els responsables dels actes de Zelaya. Com si al darrere de Zelaya no hi hagués la majoria del poble d'Hondures.
Ja veieu la poca força que pot tenir el poble, de vegades, davant de quatre fusells. Però la mala llet del poble els pot esclatar a les mans.