La "classe" política

Els darrers dies, o mesos, hem sentit moltíssimes declaracions de polítics -alguns de molt alta consideració- tot defensant la seva dignitat, en un exercici de corporativisme digne de causes més productives -per exemple, la defensa del finançament o la comprensió davant les consultes independentistes-, tot oblidant que la dignitat, l'honorabilitat i la dedicació són l'obligació primera de tot treballador sigui remunerat o voluntari. Que oblidin altres honors, que ells no han estat escollits ni per fer-se fotografies ni per passar a la posteritat. Cobrar un sou els fa esdevenir assalariats amb feines específiques, però de fet tenen poders de propietari de la finca. La diferència, en democràcia, és que, en comptes d'haver de presentar un currículum i passar unes oposicions, aquí només calen unes eleccions. Per tant, tenim assegurada l'adscripció política, però no l'idoneitat per a la feina. En determinats Ajuntaments, el resultat és dramàtic. És potser per això que molts polítics, no tots afortunadament, quan arriben al poder, el Mecano se'ls fa massa complicat, i només aconsegueixen construïr-se xalets a la costa.