La finalitat d'un piquet, en l'època de la seva aparició, era la de generar canvis davant d'una situació social, política, econòmica, etc, amb la que els organitzadors d'una vaga estaven en desacord.
Actualment, els piquets haurien de ser grups reduïts de persones que, en el si d'una vaga econòmica, s'ocuparien d'informar el públic o els treballadors que no secunden la vaga per tal d'estendre-la i fer-la més forta. Més sovint del que podria semblar són coactius i violents, per tal d'obligar a tancaments i a que la vaga esdevingui total.
En les vagues del transport públic, com en altres vagues on el perjudicat directe no és cap empresari sinó la població, els piquets es dediquen a evitar que es duguin a terme els serveis mínims per tal de radicalitzar més la situació. Es posen dificultats a la sortida d'autobusos de les cotxeres, se'ls apedrega, etc. I els usuaris entren en una espiral de desconcert, queixes i malestar, que trascendeix a la premsa. Aquesta situació, de vegades, accelera la conclusió del conflicte.
Posats a buscar maneres de no posar sempre el dit en la llaga del més dèbil, i atenent a que el dret de vaga és prou important com per no haver-lo de discutir, jo em pregunto perquè els sindicats del transport públic no han convocat mai una vaga a la "japonesa". En comptes de parar i quedar-se quiets davant de l'empresa -no tots, que hi ha moltes baixes laborals-, perquè no fan els horaris complets sense cobrar els bitllets? Quina solidaritat tindrien per part de la població?
En aquest cas, els piquets podrien recuperar el seu sentit més revolucionari.
Actualment, els piquets haurien de ser grups reduïts de persones que, en el si d'una vaga econòmica, s'ocuparien d'informar el públic o els treballadors que no secunden la vaga per tal d'estendre-la i fer-la més forta. Més sovint del que podria semblar són coactius i violents, per tal d'obligar a tancaments i a que la vaga esdevingui total.
En les vagues del transport públic, com en altres vagues on el perjudicat directe no és cap empresari sinó la població, els piquets es dediquen a evitar que es duguin a terme els serveis mínims per tal de radicalitzar més la situació. Es posen dificultats a la sortida d'autobusos de les cotxeres, se'ls apedrega, etc. I els usuaris entren en una espiral de desconcert, queixes i malestar, que trascendeix a la premsa. Aquesta situació, de vegades, accelera la conclusió del conflicte.
Posats a buscar maneres de no posar sempre el dit en la llaga del més dèbil, i atenent a que el dret de vaga és prou important com per no haver-lo de discutir, jo em pregunto perquè els sindicats del transport públic no han convocat mai una vaga a la "japonesa". En comptes de parar i quedar-se quiets davant de l'empresa -no tots, que hi ha moltes baixes laborals-, perquè no fan els horaris complets sense cobrar els bitllets? Quina solidaritat tindrien per part de la població?
En aquest cas, els piquets podrien recuperar el seu sentit més revolucionari.
1 comentari:
Tens tota la raó. I no és la primera vegada que he sentit aquesta proposta. Estaria bé.
Jo crec que la població barcelonina (i de Catalunya en general) ja està patint prou pel que fa a les infrastructures. Sempre rep el mateix, i això és insolidari i poc revolucionari, en efecte. Perquè estem parlant de preservar els serveis mínims, no de boicotejar la vaga, que seria molt diferent.
En fi. Poca gent té clares les idees avui, Vicenç.
Publica un comentari a l'entrada