La xenofòbia

En un post anterior dedicat a unes paraules en català pronunciades per l'actor argentí Viggo Mortensen, jo recordava que hi ha persones (en conec un munt, mestres, professors, gent de carrera...) que després de varies dècades de viure a Catalunya, no han volgut articular-ne ni tres de seguides. En un comentari al peu, un individu anònim -no podia ser d'una altra manera- m'envia a prendre pel cul (!) i em qualifica de xenòfob. Parlem, doncs, de xenofòbia.

La xenofòbia (del grec fobos, "por", i xenos, "forasters" o "estrangers") és l'animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres. Es pot tractar de prejudicis racials, culturals, religiosos o simplement cap a individus. Amb el sorgiment de les ideologies feixistes al segle XX la xenofòbia va arribar a ser un problema molt greu, que encara avui perjudica moltes societats del món.

En un article publicat al Punt del 2 de novembre, Josep Maria Loste explica l'ambient de catalanofòbia extrema que es viu a l'altiplà castellà i en posa alguns exemples difícils de creure en una societat occidental. Per exemple, que la conferència espanyola d'organitzacions de la gent gran va fer fora la representació catalana perquè havia exigit al president de l'organisme estatal, José Luís Meler, que rectifiqués unes declaracions en què denunciava els diners que es destinen a Catalunya per a la política lingüística. Aquest incident sociolingüístic, que es repeteix en estaments oficials, en ràdios i en televisions, constata la ignorància i/o la mala fe dels plantejaments sobre la llengua catalana que tenen una bona part dels nostres veïns. La política lingüística és, senzillament, un pilar més de l'estat del benestar en tant que política social en estat pur, per tal de fer possible una cohesió social correcta. La situació de feblesa estructural en l'ús del català -ara més que mai una llengua minoritzada en el propi territori- ha d'obligar els governants catalans i la societat civil a no cedir ni un mil.límetre en les justes reivindicacions d'aplicació dels nostres, inalienables, drets lingüístics. A tot això cal afegir que els imitadors espanyols de Le Pen/Haider (la nostra dreta radical) han arribat a obtenir 50 regidors amb lemes com: "Immigració, atur, terrorisme, no els permetis destrossar Espanya" (Democracia Nacional) o "Prioritat a ultrança a defensar la nostra identitat, cultura i tradicions" (Plataforma per Catalunya). Exemples clars de Xenofòbia i enemics a combatre en nom de la lluita per la llengua i per la independència.