dijous, 19 de novembre de 2009

El túnel del temps

Fa dies comentava l'actitud de la Revista El Far quan, publicada al Baix Llobregat, té la llengua espanyola com a principal vehicle d'expressió.
Avui, i amb una pena més gran, i després d'esperar la sortida del número 2, veig que apareix a Sant Boi una nova revista, "carakter" santboià en lletra petita, que reprodueix un esquema semblant: caps de pàgina en català -vergonyosa corbata de falsa acceptació de la catalanitat- i continguts fonamentalment en espanyol. Però com que és de Sant Boi el sentiment de vergonya encara és més gran: parlar de rugbi -les entrevistes fetes en català les han traduït al castellà!- o donar espais estables a la Betsa Malagarriga o a en Pere Orteu sense pensar que tot això seria més natural en català perquè aquestes persones sempre hi parlen. Senzillament, ni ha entrat en el seu càlcul de possibilitats: no tenen l'ajuda del Centre de Normalització Lingüística?
Sempre, sempre, una revista ha de tenir un criteri lingüístic clar. O blanc, o negre. I mai pot dir que és cosa dels redactors: és una fal.làcia que ningú no es creu. I si, com jo penso, la fan en espanyol per raons de mercat, ho hauríen de reconèixer. Esperem que els potents espònsors de contraportada: Big Ben -regidora de Cultura- i Ajuntament, els demanin algun canvi.
Arribats aquí, ens trobem en el túnel del temps: "carakter" santboià en lletra petita, amb tot el seu color, amb tota la seva modernitat, amb tots els seus articles-anunci, no deixa de ser una nova "Vida Samboyana". Tornem als anys 60. I el "carakter" pren un caràcter que no ens agrada gens...