dijous, 27 de maig de 2010

Prohibir, sovint, és agredir

Darrerament alguns ajuntaments han començat a emetre decrets tot prohibint, en una mesura o en l'altra, el burka o el nicab en l'àmbit dels seus municipis. Aquesta decisió, exagerada i agressiva, només pot obeir a dues raons: la por o la xenofòbia.
Si fem memòria, en els inicis del segle XVIII, nefastos en la nostra història, Felip V va abolir màscares i disfresses en el Carnaval amb l'excusa que donaven anonimat per a venjances i altres malifetes. Carles III n'aixecà la prohibició, però el 1773 tornaren a prohibir l'ús de la capa i les màscares. La darrera prohibició és de 1939, quan Franco va prohibir el Carnaval, tot autoritzant-lo només per als infants.
Totes les prohibicions provenen d'èpoques amb dictadures o monarquies absolutistes.
Sempre és més fàcil prohibir que regular amb imaginació. Així doncs, perquè no hom obliga a llevar-se el burka o el nicab (o qualsevol altre cobriment de la cara) en moments on calgui identificarse?: eleccions, gestions específiques, a l'hora de recollir un nen a l'escola, en pujar a un avió. En comptes de prohibir sense més?
És més que probable que un costum com aquest, ben residual entre els musulmans de casa nostra, desapareixerà en menys d'una generació. En canvi, com bé denuncien ells mateixos, la vergonya dels convents de clausura, amb les humiliacions internes que s'hi practiquen, es mantindrà viva i esplendorosa per molts anys més amb la benedicció de tothom.
Si ara sabessim que, al marge dels hàbits, hi ha monges que porten cilicis, (i que, en alguns casos, és contra la seva voluntat) es legislaria al respecte? Segur que no. No m'estranyaria que alguns diputats o regidors en portessin, de cilicis.