El tractament de les nostres "coses" amb Espanya sempre ens resulta car. Ara resulta que fins hi tot el rei, en un gest d'aparent simpatia autonòmica ha vingut a operar-se a l'Hospital Clínic. Jo m'inclino a pensar que el gest ha estat més aviat de real acolloniment. L'article és de Sebastià Alzamora i l'ha publicat l'AVUI d'avui mateix.
Com que és possible que no se n’hagin assabentat, de tan discreta com ha estat la cosa, aprofito aquest espai per fer-los saber que al rei d’Espanya li han extirpat un nòdul d’un pulmó. També convé que sàpiguen vostès que Sa Majestat ha tingut la deferència de fer-se operar a l’Hospital Clínic de Barcelona, cosa que honora a tots els catalans i molt especialment als que vivim a l’Eixample de la Ciutat Comtal. I és absolutament important que quedi clar que es tractava d’un nòdul benigne i que el Borbó no té càncer, que és una cosa que només tenen els plebeus i els nou-rics amb piscina. Un rei, no. De fet, tan incompatibles són certes malalties vulgars amb la règia persona de don Joan Carles que l’equip mèdic va afirmar que la possibilitat d’un càncer havia estat “desterrada”. Quan es tracta de ciutadans corrents en tenen prou de descartar-la, però quan es tracta del rei, es veu que la possibilitat és enviada a l’exili.
De fet, tenir un nòdul (benigne) en un pulmó comença a ser cosa de molt bon gust i senyal de distinció. Com algun diari s’ha encarregat de recordar aquests dies, personatges tan prominents com l’entranyable Noi del Poble-sec, Joan Manuel Serrat, o com el polític del Congrés de Diputats perennement més ben valorat pels ciutadans catalans, senyor Josep Antoni Duran i Lleida, ja han superat cadascun el seu nòdul pulmonar (benigne). Però que ara s’hi hagi afegit ni més ni menys que don Joan Carles confereix al tema un aire com de club restringit a senyorassos de la més alta facúndia. Per formar-ne part, convé també ser operat pel doctor Laureano Molins, que ve a ser el desterrador oficial de possibilitats de càncer. I és que la sanitat pública catalana, com es va afanyar a recalcar el president Montilla, és una cosa esplèndida (i encara es va quedar curt).
Aquests dies, els mitjans i tothom que hi ha sortit a dir alguna cosa sobre la indisposició del Borbó recordaven els metges que s’ocupaven de Napoleó a l’illa d’Elba, i que confeccionaven un historial minuciós del seu estat de salut, amb anotacions com “avui, l’emperador ha efectuat unes deposicions d’un color i una textura excel·lents”. És l’únic que ens ha faltat saber a propòsit del majestàtic pacient del Clínic, i no ho dic per donar idees. Especialment commovedor em va semblar un oncòleg mallorquí (a Mallorca tenim una especialitat en llepaculs reials, com aquells empresaris que van obsequiar el seu venerat don Joan Carles amb un iot que va costar tres mil milions de les pessetes d’aleshores) que va sortir a deixar ben clar que el nòdul (benigne) del pulmó del rei d’Espanya no tenia res a veure amb el fet que aquest sigui fumador de tota la vida. De cap manera.
Un nòdul (benigne) al pulmó es forma per una reacció del teixit orgànic davant d’un organisme extern, com ara una infecció. Això exculpa el monarca de tota possible relació de causalitat entre el consum dels havans que li agrada polir-se i l’aparició del nòdul de marres. Això sí, la resta de fumadors que no ostenten corona són, com sap tothom, un estol de quasi sociòpates que s’ho hauran merescut amb escreix si mai pateixen cap malaltia.
No sé què em fa pensar que la formació d’un nòdul, per benigne que fos, en el pulmó d’un fumador que no es digués Borbó i Borbó seria diagnosticat amb força més severitat. Les deposicions de les testes coronades són d’una textura tan perfecta que a alguns els fa venir gana i tot.
Com que és possible que no se n’hagin assabentat, de tan discreta com ha estat la cosa, aprofito aquest espai per fer-los saber que al rei d’Espanya li han extirpat un nòdul d’un pulmó. També convé que sàpiguen vostès que Sa Majestat ha tingut la deferència de fer-se operar a l’Hospital Clínic de Barcelona, cosa que honora a tots els catalans i molt especialment als que vivim a l’Eixample de la Ciutat Comtal. I és absolutament important que quedi clar que es tractava d’un nòdul benigne i que el Borbó no té càncer, que és una cosa que només tenen els plebeus i els nou-rics amb piscina. Un rei, no. De fet, tan incompatibles són certes malalties vulgars amb la règia persona de don Joan Carles que l’equip mèdic va afirmar que la possibilitat d’un càncer havia estat “desterrada”. Quan es tracta de ciutadans corrents en tenen prou de descartar-la, però quan es tracta del rei, es veu que la possibilitat és enviada a l’exili.
De fet, tenir un nòdul (benigne) en un pulmó comença a ser cosa de molt bon gust i senyal de distinció. Com algun diari s’ha encarregat de recordar aquests dies, personatges tan prominents com l’entranyable Noi del Poble-sec, Joan Manuel Serrat, o com el polític del Congrés de Diputats perennement més ben valorat pels ciutadans catalans, senyor Josep Antoni Duran i Lleida, ja han superat cadascun el seu nòdul pulmonar (benigne). Però que ara s’hi hagi afegit ni més ni menys que don Joan Carles confereix al tema un aire com de club restringit a senyorassos de la més alta facúndia. Per formar-ne part, convé també ser operat pel doctor Laureano Molins, que ve a ser el desterrador oficial de possibilitats de càncer. I és que la sanitat pública catalana, com es va afanyar a recalcar el president Montilla, és una cosa esplèndida (i encara es va quedar curt).
Aquests dies, els mitjans i tothom que hi ha sortit a dir alguna cosa sobre la indisposició del Borbó recordaven els metges que s’ocupaven de Napoleó a l’illa d’Elba, i que confeccionaven un historial minuciós del seu estat de salut, amb anotacions com “avui, l’emperador ha efectuat unes deposicions d’un color i una textura excel·lents”. És l’únic que ens ha faltat saber a propòsit del majestàtic pacient del Clínic, i no ho dic per donar idees. Especialment commovedor em va semblar un oncòleg mallorquí (a Mallorca tenim una especialitat en llepaculs reials, com aquells empresaris que van obsequiar el seu venerat don Joan Carles amb un iot que va costar tres mil milions de les pessetes d’aleshores) que va sortir a deixar ben clar que el nòdul (benigne) del pulmó del rei d’Espanya no tenia res a veure amb el fet que aquest sigui fumador de tota la vida. De cap manera.
Un nòdul (benigne) al pulmó es forma per una reacció del teixit orgànic davant d’un organisme extern, com ara una infecció. Això exculpa el monarca de tota possible relació de causalitat entre el consum dels havans que li agrada polir-se i l’aparició del nòdul de marres. Això sí, la resta de fumadors que no ostenten corona són, com sap tothom, un estol de quasi sociòpates que s’ho hauran merescut amb escreix si mai pateixen cap malaltia.
No sé què em fa pensar que la formació d’un nòdul, per benigne que fos, en el pulmó d’un fumador que no es digués Borbó i Borbó seria diagnosticat amb força més severitat. Les deposicions de les testes coronades són d’una textura tan perfecta que a alguns els fa venir gana i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada