No dispareu! Som persones!

Avui, Kristalina Georgieva, que és la Comissària Europea de Cooperació Internacional, escriu a la premsa un article –“No dispareu! Som cooperants!-, on planteja la tesi de la tasca dels cooperants i de la necessitat de la protecció d’aquesta acció humanitària. I tot plegat amb el rerafons immediat de l’alliberament previ pagament d’una colla de milions dels cooperants catalans.

Oblida la senyora Georgieva que davant d’una pistola és tant valuosa la vida d’un cooperant com la d’un pescador de tonyines, o la de qualsevol ciutadà, encara que no hagi estat segrestat quan, en època de vacances, i dalt d’un esplèndid camió pintat amb publicitat, el cooperant excursionejava pel desert tot portant joguines i aliments a qualsevol país africà. La diferència està en el cost: sobretot que no s’hagin perdut vides, però també els milions d’euros que solen costar els rescats.

Així doncs, estimades ONG’s, menys caravanes caritatives i més mirar de veure com fer arribar els recursos d’una altra manera menys ostentosa i, sobretot, menys perillosa per a les persones. Amb els set milions d’euros que hom ha pagat per l’Albert i en Roque, s’haurien pogut construir i equipar, en el país destinatari, quants hospitals, quantes escoles..?