Els palestins tenen sort

Els palestins tenen sort, aquí. Tothom en parla i tothom els defensa i tota la premsa és un clam a favor seu i en contra de l’agressió d’Israel. Catalunya és plena d’organitzacions solidàries amb ells que, fins i tot, capten diners, medicaments i queviures.

Però avui no parlarem dels palestins. Avui parlarem dels kurds, que no tenen tanta sort, des d’aquest punt de vista o des de qualsevol altre. I per tant, haurem de parlar dels turcs, aliats circumstancials dels pro-palestins en la tramesa marítima d’aliments a la franja de Gaza.

Els kurds de Turquia són una minoria que agrupa més de 12 milions de persones amb ciutadania turca. Des del 1984, any de la creació del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que reivindicava la independència de Turquia -ara només demana l'autonomia-, han mort unes 45.000 persones entre rebels kurds, soldats turcs i també civils –la gran majoria, del total, kurds-. Naturalment, el PKK és considerat per tothom una organització terrorista.

Quina és la situació actual? Que l’exèrcit turc usa, contra totes les convencions internacionals signades pel mateix estat turc, armes químiques contra els kurds en una matança d'un horror indescriptible. A més de mutilar i calcinar homes i dones en la més gran de les impunitats.

Però com que la minoria kurda no és un problema internacional, sinó local, ningú no investiga. No hi ha grans ressons mediàtics. No hi ha grans solidaritats. Els kurds són tribus que viuen a les muntanyes i, probablement, se’ls podrà exterminar en cinquanta anys més.

Tenen o no tenen sort, els palestins?