dilluns, 9 d’agost de 2010

Ara Puyol i Xavi

Primer era el Periódico amb l’Iríbar. I ara és l’Avui –Guinjoan i Llaurador- que retreu a Puyol i Xavi l’haver jugat amb la selecció espanyola i haver guanyat el mundial. Diu literalment que el fet de haver-se passejat davant de tot el món amb la bandera catalana és irrellevant per als nacionalistes espanyols, que la seva contribució al reforçament de la identitat del grup (Espanya) s’havia consumat i que ja era massa tard sortir amb la senyera.

Els articulistes potser deuen ser massa joves per haver hagut de fer el servei militar com va fer molta gent sense que ningú els ho hagi de retreure. Però no acaben d’entendre que els esportistes, com va fer l’Iríbar, són professionals que entenen el futbol com una feina i no com una batalla identitària. I que, malgrat tot, n’hi ha que s’arrisquen i proclamen la seva preferència per les seleccions catalanes.

Si la xuleria d’aquests articulistes arriba a tant, podrien rebutjar, per exemple, el passaport espanyol –diu Espanya!-, o si volen, renunciar a la part corresponent dels seus ingressos d’aquest any proporcionalment al que hauran cobrat aquests esportistes per jugar aquests partits, només pel fet de treballar en un diari que, per mol que es vulgui, no deixa de ser espanyol.