Els polítics i la democràcia

Hom parla sovint de la política i dels polítics com si fossin els culpables de tot allò dolent que pugui passar. I hom parla de democràcia com si fos un sinònim de llibertat.

I no és exactament això. La Llibertat és un concepte universal, positiu, que no té res a veure amb la democràcia, que és una “manera” potser “la” manera d’organitzar les nostres vides en l’àmbit de la cosa pública, tot i que el concepte s’ha anat desgastant amb ampliacions sovint inecessàries. Els polítics són els delegats territorials temporals assignats per gestionar la nostra vida en àmbits públics. Sempre han existit i sempre existiran, perquè són tan necessaris com els carters, els pilots d’avió, els metges o els netejadors de clavegueres. I de tota aquesta gent n’hi ha de bons i de dolents, de nets i de corruptes. I per això tenim un Codi Penal (la gran prohibició!) per posar-los al seu lloc.

Tornem als toros. La premsa, el Periódico, en un excés d’interpretació limitadora diu: “una altra cosa és que, portats per un fonamentalisme cívic de nou encuny, els poders públics considerin que han de complir amb un imperatiu categòric indeclinable i vulguin regular fins i tot els detalls més mínims de l’espai públic”

Si això el Periòdico ho hagués dit quan algun ajuntament regulava (aquesta vegada sí, amb excés) sobre l’ús del burka en espais públics potser ho hauria entès. Però ho fa ara amb els toros.

L’imperatiu categòric indeclinable és la necessitat d’acabar amb una salvatjada. I la majoria de les prohibicions de les que tant es parla ara, corresponen a aspectes del Codi Civil o del Codi Penal que ja existien, algunes, el segle XIX.