Els darrers dies la premsa ha anat plena de la cessió del llegat del fotògraf Agustí Centelles al Ministerio de Cultura. Però com sovint passa no n'hem acabat de treure l'aigua clara, com si el que menys interessés fos saber qui realment n'és el responsable. El treball de la premsa permet fàcilment arribar a qualsevol conclusió que permeti atiar debats polítics interessats, però sense conclusions. L'article de Directe.cat ens posa en el bon camí.
La veritat del cas Centelles
La societat catalana ha començat la setmana perplexa amb la decisió dels hereus d'Agustí Centelles de vendre l’històric arxiu del fotoperiodista al ministeri de Cultura espanyol. Des del Principat no s'entén com pot ser que l'obra d'un cèlebre antifranquista com Centelles acabi a l'arxiu de Salamanca, l'històric magatzem de l'espoli franquista, per una absurda disputa entre la Generalitat de Catalunya i els hereus del fotògraf.
Des de CiU ja s'han afanyat a qualificar de fracàs les negociacions de Tresserras, quan en realitat els convergents són els principals culpables que l'arxiu de Centelles no hagi acabat a Catalunya. Amb la veu petita i lluny dels micròfons, els hereus de Centelles expliquen que fa més de vint anys que intenten vendre l'arxiu a la Generalitat, però durant la llarga nit cultural del pujolisme cap representant de Cultura va prendre's seriosament els oferiments de l'arxiu, la joia de la corona de la fotografia catalana durant la Guerra Civil.
Amb l'arribada a la conselleria de Tresserras la Generalitat va fer la primera aposta seriosa per comprar l'arxiu, però el ressentiment de la família de Centelles davant tants anys d'indiferència no ha pogut ser vençut pel Departament de Cultura. A més, a aquestes reticències de la família Centelles cal sumar-hi la fosca negociació duta a terme per l'assessor de la família, Joaquín D. Gasca, un personatge proper a la vicepresidenta De la Vega i altres alts càrrecs del PSOE.
El tal Gasca va aparèixer prometent a la família que l'Estat arreglaria el greuge infligit per la Generalitat al nom d'Agustí Centelles, que mai va atorgar la Creu de Sant Jordi al fotoperiodista quan va retornar de l'exili. Amb una negociació agressiva més pròpia del món del futbol que de l'àmbit cultural, Gasca va fer servir les seves males arts per intoxicar la família Centelles, molt vulnerable i dolguda sentimentalment amb la Generalitat, i apropar-la al ministeri de Cultura. A través dels seus contactes madrilenys, Gasca hauria seduït la família Centelles amb la promesa d'un bon tracte al conjunt expositiu i més calers per l'arxiu, provocant aquesta escandalosa subhasta de diner públic entre el ministeri i la Generalitat de la qual el conseller Tresserras no ha volgut ser còmplice.
Des del Departament de Cultura s'espera que el ministeri s'excusi per l'intrusisme en la negociació i tingui un gest per tal de mantenir la col·lecció a Catalunya. Sigui com sigui, el preu per conservar l'arxiu a Catalunya serà car, i a hores d'ara González-Sinde, Guardans i companyia deuen brindar pel gol a la Generalitat. Per ells el retorn de l'arxiu Centelles és una carta d'or que només jugaran a canvi d'importants cessions de la Generalitat en futures negociacions.
Des de CiU ja s'han afanyat a qualificar de fracàs les negociacions de Tresserras, quan en realitat els convergents són els principals culpables que l'arxiu de Centelles no hagi acabat a Catalunya. Amb la veu petita i lluny dels micròfons, els hereus de Centelles expliquen que fa més de vint anys que intenten vendre l'arxiu a la Generalitat, però durant la llarga nit cultural del pujolisme cap representant de Cultura va prendre's seriosament els oferiments de l'arxiu, la joia de la corona de la fotografia catalana durant la Guerra Civil.
Amb l'arribada a la conselleria de Tresserras la Generalitat va fer la primera aposta seriosa per comprar l'arxiu, però el ressentiment de la família de Centelles davant tants anys d'indiferència no ha pogut ser vençut pel Departament de Cultura. A més, a aquestes reticències de la família Centelles cal sumar-hi la fosca negociació duta a terme per l'assessor de la família, Joaquín D. Gasca, un personatge proper a la vicepresidenta De la Vega i altres alts càrrecs del PSOE.
El tal Gasca va aparèixer prometent a la família que l'Estat arreglaria el greuge infligit per la Generalitat al nom d'Agustí Centelles, que mai va atorgar la Creu de Sant Jordi al fotoperiodista quan va retornar de l'exili. Amb una negociació agressiva més pròpia del món del futbol que de l'àmbit cultural, Gasca va fer servir les seves males arts per intoxicar la família Centelles, molt vulnerable i dolguda sentimentalment amb la Generalitat, i apropar-la al ministeri de Cultura. A través dels seus contactes madrilenys, Gasca hauria seduït la família Centelles amb la promesa d'un bon tracte al conjunt expositiu i més calers per l'arxiu, provocant aquesta escandalosa subhasta de diner públic entre el ministeri i la Generalitat de la qual el conseller Tresserras no ha volgut ser còmplice.
Des del Departament de Cultura s'espera que el ministeri s'excusi per l'intrusisme en la negociació i tingui un gest per tal de mantenir la col·lecció a Catalunya. Sigui com sigui, el preu per conservar l'arxiu a Catalunya serà car, i a hores d'ara González-Sinde, Guardans i companyia deuen brindar pel gol a la Generalitat. Per ells el retorn de l'arxiu Centelles és una carta d'or que només jugaran a canvi d'importants cessions de la Generalitat en futures negociacions.
1 comentari:
Quin greu. Trobo vergonyós tot el que està passant. Ahir vaig llegir una carta a El Periódico, amb el títol "Les fotos de Centelles també són nostres", signada pel fill del periodista Josep Pernau. Te la recomano! Què passaria si els descendents de molts d'aquells que surten a les fotos reclamessin els seus drets d'imatge???
I pensar que una part dels negatius del Centelles van ser requisats al seu domicili de Barcelona i traslladats a
l'Arxiu de Salamanca...
Publica un comentari a l'entrada