El so nacional de les consultes

Internacionalment les consultes segurament ens han tornat a dibuixar al mapamundi amb més claredat. Però nacionalment, com potser era d'esperar, el dibuix de la gernació independentista és, ara com ara, més tapiesià que una altra cosa. I no perquè siguem diferents dels altres, com diuen alguns, sinó perquè un moviment tan jove, tan odiat, tan temut, tan desitjat políticament i amb tantes espectatives de futur, no pot esperar sinó rebre punyalades de tot arreu.
Així doncs, no estranya gens que CIU no sàpiga com fer-s'ho per posar-hi bona cara, ERC fa tot el que pot per agafar el pas correcte, i les noves formacions polítiques, que ja veníen de camí abans de les consultes, ara faran tot el que podran per aprofitar-ne el rebombori: actitud que potser és legítima, però una mica llefiscosa. Esperem de tot plegat algun cap clarivident.
Queden les plataformes, que són això, plataformes, però que n'hi ha massa, un bon tros de massa, i que caldrà que vagin triant el gra de la palla perquè n'hi ha alguna que comença a fer tuf de guerrilleros de cristo rey, amb totes les distàncies del món.
Mai com ara recordem amb amor de fill pròdig l'Assemblea de Catalunya i el sentiment d'unitat que s'hi respirava. I que uns quants vàren liquidar en nom de la democràcia, ves per on...