dimecres, 28 de juliol del 2010

Llàgrimes de cocodril

Les del torero català en el moment d’emetre’s el resultat de de la votació al Parlament de Catalunya. Una imatge en la que es cobria la cara i no ens permetia veure doncs quina era la realitat del seu capteniment. No ho sabrem mai, però tampoc no ens interessa gaire.

Després, el que jo realment no m’esperava: Una proposta animalista que havia començat des de sectors gens nacionalistes ha acabat tornant a situar Catalunya al món, amb el que això costa.

I gràcies, novament, a tota la púrria separadora nacionalista espanyola que n’ha tingut bona cura.

Gràcies, moltes gràcies! Olé els vostres collons, gent del PP i de Ciudadanos. I del PSC, que com acostumeu a fer cada vegada més sovint, no heu sabut estar a l'alçada del vostre cinturó!