dijous, 29 de juliol de 2010

El cost de la prohibició

Era d’esperar que els taurins, o els tauròfils, o els tauròfags –que se’ls mengen després de la corrida-, usessin el recurs de l’economia i dels llocs de treball, ja que són a Catalunya.

Però fins i tot amb això s’equivoquen. No ho recordo perquè no hi era, però m’imagino, quan es vàren suprimir les execucions públiques, les demandes dels comerciants tot queixant-se per les pèrdues en el consums. O quan es va abolir la pena de mort, les cosidores de caputxes per a botxins o per a condemnats tot preguntant què seria a partir d’ara del seu negoci. O els fabricants de garrots vils posant-se les mans al cap.

Heu vist la sastressa de vestits de torero i de capes fent la conyeta amb la prohibició? Que en faci per al Carnaval, que l’any que vé segur que es posaran de moda!

I de la conservació de l'espècie que no es preocupin. Només cal crear una Central Lletera amb vaques de tan bona nissaga i que hi posin a treballar les 40 o 50 persones que perdin la feina a la Monumental. Serà una feina molt més digna i, potser, més ben pagada.