El que ens allunya d'Espanya

L’argument més important contra l’acte sobirà i democràtic del Parlament de Catalunya de prohibir les corrides de toros ha estat que el motiu principal és el d’allunyar Catalunya d'Espanya. I no és cert. El motiu principal és abolir un acte salvatge i inhumà. La conseqüència, naturalment, és que ens allunyem una mica d’Espanya. Com amb el fet de parlar català. Com amb el fet de tenir un model econòmic propi, malgrat tot. Com amb moltes altres coses. I això pot ser que no agradi als que, lluny, molt lluny de Catalunya, pensen que som una parcel.la més d’un territori que només és indivisible quan ens en volem separar. De propietaris, sí que en té, i alguns ho són més que els altres. I divisions n’han volgut fer moltes: acabada la guerra civil algú proposava, com a premi a la seva fidelitat espanyola -i com a càstig a Catalunya- regalar un tros de la província de Tarragona a l’Aragó per tal d’assegurar-los una sortida al mar. Agraïment prou peculiar que oblidava ben de pressa la força republicana que havien tingut els aragonesos.

Tornant al començament, aquests llops cavernaris haurien tingut molta més raó de queixar-se si el Parlament hagués prohibit la Feria de Abril catalana o la Trobada d’Entitats Extremenyes o els festivals de flamenc, per dir alguna cosa entre moltes altres. Són també actes públics i festius. Però, contràriament als toros, organitzats per persones lliures i per a persones lliures i on no es tortura públicament cap mena d’animal. Vet aquí la diferència. I amb una altra diferència: amb l’assistència massiva de polítics de tots els colors: inclosos els independentistes.