diumenge, 8 de març de 2009

Avui parlem dels 10.000

No patiu que a tots vosaltres, Núria, i a tanta gent que no ha vingut, us hem tingut al costat cridant amb nosaltres. I és per això que hem estat molts més de deu mil.
Però començarem parlant de números. La policia de Brussel.les diu el que vol. Com el País, com la Vanguàrdia, com el Periódico, com tots els periodistes presents que no han estat capaços d'aventurar una xifra. Jo m'he passat vint anys comptant persones al carrer per motius de feina. I erem de set o vuit mil cap amunt. Sense exageracions: hauríeu d'haver vist aquella avinguda plena de gent! És normal que els organitzadors parlin de més de deu mil: quants joves sense recursos no hi han anat per no tenir 300 euros que els costava el viatge! quanta gent amb economies ofegades no hi ha pogut anar? Doncs deu mil, si senyor!
Ara parlem de les adhesions:
Convergència i Unió hi ha enviat el seu Delegat per a la immigració. Segurament perquè anant a l'estranger els deu haver semblat el més oportú. I a més l'hi han posat un negre al costat per donar una nota de color (m'imagino la reunió preparatòria buscant com trobar la manera de sortir clarament a les fotos: mireu-les bé) El pitjor de tot és que els organitzadors repetien constantment que amb la pancarta del davant de la manifestació no hi havia d'anar cap polític. Però el Sr. Àngel Colom s'hi va agafar amb tota la barra potser pensant-se que creurien que encara representava la Crida. També hi havia la Núria Feliu, que si bé en els temps del Govern Pujol cobrava per fer aquestes feines, ara ja no ho puc assegurar, però tampoc deixava anar la pancarta. Al Sr. Artur Mas deu mil persones segurament li semblaven poques per desplaçar-se un dia a Bèlgica. Potser algú li retreurà més endavant.
L'Esquerra Republicana. No es van acostar a la pancarta. I en el sector immediatament posterior, que és on hi havia la majoria de persones conegudes, només hi vàrem veure l'Uriel Bertran. Ara la premsa diu que hi havia l'Oriol Junqueras i l'Anna Simó en pancartes posteriors, però en cap moment, ni en tot l'acte final, se'ls va veure per la zona dels parlaments. A mi em fa gràcia que en Carod Rovira senti "respecte" per la manifestació, i em sembla percebre una mena de distància amb regust de tango entre els alts dirigents d'ERC i la seva militància, present d'una manera massiva a Brussel.les.
Una altra cosa: que la Vanguàrdia digui que Alfons López Tena era un representant de CDC demostra l'interès amb què determinada premsa veu l'esdevenir de Catalunya, que no va més enllà de considerar-nos uns bons patuesos il.lustrats.
Algunes absències que la gent comentava: Lluís Llach (de viatge a Itaca), Joel Joan (recollint un Òscar), raons de pes per no venir...
I voleu que avanci la meva opinió sobre el motiu d'algunes absències? Doncs la por al fracàs de la convocatòria i el mal que pogués comportar a les seves imatges. Tot plegat ben lamentable...
I el millor de tot: els deu mil. Catalans de tot arreu, del País Valencià, de les Illes, de la Franja, d'Andorra, de la Catalunya Nord, de l'Alguer, i sobretot del Principat, amb una sola veu cada vegada més sòlida i més unitària tot reclamant la Independència. Catalans vinguts un a un, sense autocars pagats per ningú, sense imposicions, sense coaccions. Un sol poble que reclama una sola cosa per als anys a venir: una clase política capaç de respondre a la societat que la sustenta.

6 comentaris:

onatge ha dit...

Hola Vicenç, m'he assegut al teu sofà, i després de llegir el teu relat, segueixo pensant que no tenim polítics, només funcionaris del poder que voten segons la nòmina... Sort que el poble comença despertar-se mica a mica.
Els diaris, uns venuts, i la majoria de periodistes uns sensurats segons qui els paga el sou...


Amunt i crits.
onatge

Assumpta ha dit...

Moltes gràcies per la crònica!!
Vinc del blog de la Carme Rosanas i jo també era allí de cor amb tots vosaltres.

Visca Catalunya!!!

Violette ha dit...

Dos de Can Moulin hi eren!!! I els he trobat a les fotos. Més contenta m'he posat...

Independència!

Carme ha dit...

Jo, a part de deixar l'enllaç, m'he oblidat de dir, encara que tu ja saps que nosaltres també hi érem.

Joan Grau Cànoves ha dit...

Molt bé!
És molt creïble el que expliques, i encara que jo no vaig poder ser-hi m'hi solidaritzo, doncs crec que sense la pressió i la mobilització social els polítics s'acomoden.
I una altra cosa. Penso que Convergència serà independentista el dia en que Catalunya sigui independent.

Núria ha dit...

Tot un éxit!Que no pot quedar aquí
http://www.catalunyaestatlliure.cat/forms/referendum
i esperem que els polítics es posin les piles!