dimarts, 3 de març de 2009

Encara guanya Espanya

Avui he llegit la Vanguàrdia. En una anàlisi de Kepa Aulestia, antic lluitador amb un pedigrí revolucionari que molts voldríem per als nostres avis, llegim una descripció, la que ja coneix tothom, de la situació, on conclou que a Patxi López no li quedarà cap altra solució que presentar la seva candidatura. L'amic Aulestia, o enemic, no ho sé, sembla del PSE, tampoc no m'interessa gaire. I el PSE a Euskadi, i en Patxi López també, odien, literalment, el nacionalisme. No parlem de l'independentisme.
Contràriament, tres pàgines enrere, Jordi Barbeta analitza els fets d'una altra manera i defineix la importància i el protagonisme del PSOE en tota aquesta festa, i explica prou clarament el perquè de les jugades diverses amb Nafarroa Bai, PNV, CIU, ERC, etc. I conclou la finalitat d'aquests flirteigs: el poder dels nacionalistes, com més petit, millor. D'això se'n podria dir, també, la llei de l'embut.