dijous, 28 de maig de 2009

Mestalla, l'himne i el rei

Joseba Arregui, president d'Aldaketa, una més de les plataformes que hi ha a Euskadi en favor de la Pau, o del canvi o de qualsevol altra cosa que no sigui una posició clara per la independència o en contra, que d'això es tractaria, en un article publicat a la premsa sobre la xiulada de Mestalla al rei i a l'himne espanyol, en remarca el que té de banalització del nacionalisme, de neuròtic, i que quan la diferència és profunda no necessita d'aquests rituals sublimatoris. Afegeix que és possible que no es tracti més que d'una masturbació estèril sense conseqüències reals. O amb la conseqüència real de no fer ni deixar fer.
El Sr. Arregui sabrà com es comporta la gent a Euskadi en aquests casos i quines conseqüències té aquest comportament. I dubto que hagi tingut els pebrots de fer els mateixos comentaris en la premsa basca.
Però en el futbol, un comportament massiu com aquest jo no l'havia vist mai. Que el públic sabia l'alt grau d'impunitat que l'envoltava? D'acord. Faltaria més! Però mai com aquesta vegada l'actitud de contestació havia estat tan massiva i generalitzada.
El Sr. Arregui diu que aquesta "banalització del nacionalisme" hauria de preocupar "tots, moros i cristians", i jo penso que té raó. Per una vegada, la consciència nacional entra en els camps de futbol d'una manera que ningú, quan es va encunyar l'expressió "pan y fútbol" hauria ni imaginat que passaria.