A Andorra, les dones un graó per sota dels homes

Aquesta mena de comportaments racistes (no només s'és racista amb la gent de color diferent), encara són prou comuns. El més greu és que tinguin lloc a la Casa de la Vall, sense conseqüències, i que a la majoria dels periodistes els hagi semblat bé.

P. G. ANDORRA LA VELLA

La Consòrcia dels Casats d'Andorra impedeix treballar una periodista

Una periodista de l'Agència de Notícies d'Andorra va ser objecte ahir d'un acte discriminitori per part de l'associació de la Consòrcia dels Casats d'Andorra la Vella. El cònsol d'aquest col·lectiu va fer fora la periodista de una de les sales de la Casa de la Vall mentre estava fent fotografies i es disposava a prendre declaracions sobre els punts de l'acta de la reunió que se celebrava ahir en motiu del tradicional Consell del Bull. L'argument no va ser altre que el de dir que en cap acte d'aquesta associació hi ha presència femenina.

La periodista afectada, a l'igual que la resta dels fotògrafs i periodistes d'altres mitjans, no tenia cap intenció de quedar-se a tot l'acte, sinó que només volia cobrir l'esdeveniment com a notícia. Només a ella se la va convidar a abandonar la sala, ja que la resta de companys periodistes eren homes. No va poder acabar de fer el seu treball davant de la prohibició del representant del col·lectiu i va haver de marxar.

La periodista va sentir «vergonya i sorpresa» davant de molts comentaris d'alguns dels presents que repetien que no podia haver cap dona allí. Tot i això, l'afectada, que es va mostrar indignada pel fet, va assenyalar que altres dels presents li deien al president que la deixés estar i continuar la seva feina.

A més, la periodista va haver d'aguantar altres comentaris discriminatoris com el que li va pronunciar un dels presents: «Aquesta associació ha durat tants anys perquè no hi ha cap dona».

La reportera de l'ANA va abandonar la sala acompanyada per un altre company fotògraf que es va solidaritzar amb ella. Tot seguit el càmera de la televisió i un altre periodista, tots dos homes, se'ls va permetre l'entrada a la sala. Una periodista d'ATV no es va atrevir a entrar al ser alertada per l'altercat amb la de l'ANA.

Aquest fet també es va donar l'any passat en un dels actes celebrats pel Consòrcia a la sala que porta aquest nom al Centre de Congressos d'Andorra la Vella, els representants del col·lectiu no van deixar entrar a les periodistes.

L'entitat es va crear en els seus inicis perquè els membres s'ajudessin entre ells en cas de malaltia o incidents i així com per donar sepultura als difunts.

Aquest rotatiu no s'ha posat en contacte amb el cònsol de Consòrcia perquè qui signa aquesta notícia és una dona.

Això és el que fa la dreta, per posar un exemple

De vegades algú em demana que posi exemples de quina diferència hi ha, si és que encara n'hi ha, entre dreta i esquerra. I aquí en tenim un exemple extraordinàriament diàfan. El Govern no destinarà Mossos a la seguretat agrícola per estalviar. I, per compensar, posarà Agents Rurals a fer la seva feina. La meva pregunta és: quina feina pròpia deixaran de fer els Agents Rurals? Trieu vosaltres mateixos:
- Atendre i vigilar els incendis forestals.
- Tenir cura de la fauna i que no es cometin excessos en la caça i en la pesca en un país on quasi no queden animals per caçar ni per pescar, i que tot sovint es caça i es pesca il.legalment.
- Atendre i vigilar els espais naturals protegits.
Etcètera, etcètera.

Dilluns, 28 de març de 2011 05:00 h. directe.cat.
Pelegrí descarta més Mossos per garantir la seguretat al camp

El conseller d'Agricultura assegura que la unificació d'esforços entre els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals donarà fruits

---

El conseller d'Agricultura, Josep M. Pelegrí, considera que la vigilància al camp davant l'augment dels robatoris no ha d'estar necessàriament lligada a l'augment d'efectius dels Mossos d'Esquadra. Justifica així que el nou pla de seguretat a les explotacions agrícoles no inclogui més policies. Pelegrí ha assegurat que la bona coordinació entre els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals, i la implicació d'aquests últims en la seguretat agrària com preveu el nou Programa Operatiu pel món rural del Govern, fa que no sigui necessari augmentar el nombre d'agents. Segons el conseller, el simple fet d'haver presentat, dijous, el pla contra els robatoris al camp ja actua com a efecte dissuasiu.

---

Després de la presentació, aquesta setmana, del nou Programa Operatiu pel món rural dels Departaments d'Interior i d'Agricultura, el conseller s'ha mostrat convençut aquest diumenge que la integració dels Agents Rurals a les tasques de vigilància del camp i del seu coneixement de la vida quotidiana del món rural "permetrà prevenir els successos". Pelegrí creu que el pla dóna resposta les peticions de més seguretat fetes pel sector i els sindicats agraris.

La cosa té collons de policia!

Sense comentaris!

Dijous, 24 de març de 2011 05:00 h. directe.cat.
Policia espanyola: Catalunya els
surt cara

---

Aquesta setmana s'ha conegut que el Ministeri de l'Interior espanyol ha reclutat 142 nous policies nacionals (espanyols) per Catalunya. Però la notícia, més enllà d'evidenciar que els cossos policials de l'Estat continuen exercint a Catalunya tot i el desplegament dels Mossos d'Esquadra, no és la contractació en sí dels agents, sinó la causa d'aquests contractes. El ministeri ha hagut de contractar 142 policies nacionals perquè 257 agents van abandonar Catalunya l'any passat. El motiu? L'elevat cost de vida del Principat.

Aquestes 257 famílies han preferit marxar a 'apatrullar' altres zones de l'Estat on la relació sou-cost de vida és molt millor, i treballant les mateixes hores guanyaran en qualitat de vida. Des dels sindicats espanyols de policia ja s'han afanyat a denunciar aquest fet, i reclamen un 'plus de territorialitat' per equiparar el nivell de vida dels agents que exerceixen a Catalunya amb els de la resta de 'zones' de l'Estat.

Té nassos que fins i tot els sindicats més pro-PP, com la Confederación Española de Policia, reconeguin que viure a Catalunya és molt més car que a la resta de l'Estat, i a l'hora de reclamar els nostres impostos brandin el discurs de la solidaritat interterritorial.

Libia, els dubtes d'una guerra

Els dubtes de Vicent Partal a Vilaweb em semblen una manera més que raonable de mirar-se aquesta "guerra".

Dubtes, espere que raonables

21.03.2011

Hi ha gent que em demana l'opinió sobre l'atac de Líbia, però no en puc donar cap de contundent i rotunda: tinc el cap ple de dubtes. Hi ha voltes en què és fàcil d'adoptar una posició o una altra. En aquest cas, no ho he aconseguit. Però, sí que puc explicar el perquè dels meus dubtes, ni que siga per a discutir un poc...

Quan era molt jove algú em va explicar per primera volta la guerra, la 'nostra'. I l'explicació va ser: 'Vam perdre perquè ens deixaren sols.' Tothom reconeix que, mentre Franco comptà amb l'ajut de Hitler i Mussolini, les democràcies trobaren excuses de tota mena per a no ajudar el govern legítim de la república. Des d'aleshores tinc la tendència, que difícilment controle, de justificar això que la moderna concepció política denomina 'ingerència humanitària'. Crec, en efecte, que no es pot deixar que un govern ataque els seus propis ciutadans sense respondre-hi. Especialment si, com sol passar, el govern no és democràtic.

Però, a Líbia, són demòcrates els opositors de Gaddafi? Podem comparar els esdeveniments d'aquell país amb els de Tunísia o d'Egipte? Em tem que no, que no és tan fàcil. Els anomenats rebels no estic tan segur que siguen partidaris acèrrims de la democràcia. Coneixent el país i analitzant les dades que ens arriben, hi ha elements –per exemple la pertinença d'uns i altres a tribus diverses o la presència entre els rebels de grups gihadistes–, que compliquen molt el cas libi. Gaddafi té al darrere un historial de repressió i d'agressions molt notable, ningú no en pot dubtar. Però les certeses s'acaben ací.

Malgrat això, els països occidentals no s'ho han pensat dues vegades i han aconseguit una resolució de l'ONU per a atacar aquell país. Una resolució legalment suficient, això no ho discutesc, però políticament complicada, perquè tan solament hi ha un vot de diferència entre el sí i el no, però sobretot perquè Alemanya, el Brasil, l'Índia, la Xina i Rússia es van abstenir, després de manifestar que tenien dubtes seriosos sobre l'oportunitat de la missió.

Siga com siga, els estats occidentals han emprès l'atac sense esperar a tenir al costat ni els països veïns, Tunis i Egipte, ni cap país representatiu del món musulmà. Qatar i Turquia han dit que voldrien participar-hi, però no s'ha concretat res.

Això, jo crec que és un error molt important. Perquè sostreu l'atac de l'esfera de la democràcia i el porta a l'esfera de la contraposició entre una part del món islàmic i occident. Una dimensió que les revoltes democràtiques de Tunísia i d'Egipte havien superat. I, sincerament, em fa por que aquest atac no ature aquest procés. Just quan una generació d'àrabs joves havia estrenat un moviment innovador cap a la democràcia la guerra torna a ser el centre del debat. És un mal senyal, sobretot si la Lliga Àrab, com ha passat, s'hi oposa.

Dit tot això, quina era l'alternativa? Esperar a veure els opositors morts des de la televisió?

No, és clar, això no és cap alternativa. Però potser em sentiria més tranquil si aquest atac no l'haguérem acompanyat d'un altre solemne gest d'hipocresia occidental: hem d'atacar Líbia, però no Bahrain. Els ciutadans d'aquest estat del golf també es manifestaven, també en varen matar en les manifestacions, Bahrain també és una dictadura i, per a fer-ho pitjor, tropes de l'Aràbia Saudita, la pitjor de les dictadures d'aquella zona, hi han entrat per aixafar els rebels. I la resposta d'Occident ha estat el silenci. El fet que els Estats Units hi tinguen la base de Manama, la més important de la zona, m'inquieta encara més. Vol dir que, si a Líbia hi haguessen bases militars occidentals, l'atac no s'hauria fet? Dic que m'agradaria que atacassen Bahrain?

Allò que dic és que crec que tothom té dret de viure en democràcia, en qualsevol lloc. I que les democràcies occidentals haurien de mirar molt de no inspirar dubtes sobre la seua intenció de respectar aquest principi, cosa que em sembla sincerament que ara no fan.

Dues coses finals que m'inquieten: tot allò del 'no a la guerra' i els diners de Gaddafi.

Em sobta, em continua sobtant, que llavors de la guerra de l'Irac la reacció fóra tan gran i ara siga tan exigua. Les diferències són evidents, però la desproporció és tan considerable que no puc deixar de demanar-me si la reacció hauria estat la mateixa en cas que l'actual govern espanyol fóra del PP.

I en segon lloc, el gros interrogant que em persegueix dels diners i de les inversions de Gaddafi a Occident. Fa dies vam publicar un article en què explicàvem les implicacions econòmiques de Gaddafi a Occident. Què hi tenen a veure? Que hi té veure que Líbia diga que va finançar la campanya de Sarkozy amb el fet que els primers avions a disparar siguen francesos?

Ja ho veieu: l'única seguretat és el meu dubte.

director@vilaweb.cat

Més brutícia impossible

Convertir la Vall d'Aran en una Àrea Metropolitana per a l'esbarjo i, de passada, parar la mà. Fantàstic!

Última actualització Dilluns, 21 de març de 2011 05:00 h. directe.cat.

La Generalitat donarà llum verda a la possible urbanització massiva de la Vall d'Aran

El Govern d'Artur Mas estudia eliminar les restriccions a la construcció fixades pel Pla urbanístic de la zona, aprovat fa menys d'un any

---

Via lliure a l'increment d'urbanització de la Vall d'Aran. Això és el que sembla indicar la intenció del Govern d'Artur Mas d'eliminar bona part de les restriccions a la construcció que fixava el pla urbanístic de la Vall d'Aran, aprovat ara fa menys d'un any pel govern d'esquerres amb la intenció de protegir l'entorn natural de la zona d'una urbanització excessiva. De moment la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, reunida divendres passat, ja va alterar la normativa per permetre que siguin els ajuntaments qui decideixi la planificació urbanística, tal com demanaven els alcaldes de Viella i Naut Aran -afins a Convergència- que pretenen continuar urbanitzant els entorns de la capital i de l'estació de Baqueira Beret.

---

Tal com informa el diari El País, la 'flexibilització' del pla urbanístic de l'Aran aprovat pel tripartit ha estat una demanda constant dels alcaldes de Viella i Naut Aran, una localitat, aquesta darrera, que pretén continuar construint massivament entorn de l'estació d'esquí de Baqueira Beret, participada per Catalana d'Occident, una de les empreses que finança les fundacions de CDC.

El nou reglament que ha encarregat el Govern de CiU s'elaborarà escoltant els peticions de la zona, i tot sembla indicar que acabarà amb les nombroses restriccions per construir en determinades zones protegides imposades pel tripartit.

L'Hereu, tot un faraó

Sense comentaris!

El PSC contra Vilaweb
adasi | males arts | dijous, 17 de març de 2011 | 01:00h

La política potser no, però alguns polítics caldria albardar-los, posar-los el cabeçó i deixar-los que tragueren aigua de la sínia, vint o trenta anys seguits. O potser caldria portar-los a Cofrents, o a Vandellós, a veure si les fuites i els malpassos els adoben amb la seguretat que prediquen.

L'alcalde Hereu vol querellar-se contra Vilaweb. L'alcalde representa el pitjor psc del país, realment, i és el psoe també, l'homenic, i ha triat un mitjà de comunicació que en els darrers anys ha marcat un estil i una fita informativa. L'alcalde Hereu és contra tot això que vol fer la guerra, no contra Gadafi, o espana, o la corrupció municipal i política, sinó contra el periodisme de bandera. Ell, l'Hereu, no es querellarà contra ZP, que ha mentit descaradament contra els catalans, que ara autoritza de continuar amb les centrals nuclears més enllà des quaranta anys de vida, no, Hereu, l'alcalde, considera més important l'honor (!) d'un policia municipal de dubtosa qualificació, que no els centenars de milers de lectors que seguim aquest mitjà per saber què passa al país i al món. La denúncia, l'Hereu albí, amaga un fracàs de gestió municipal, de política de segona divisió, de ciutat subordinada, de líder que s'amaga darrere el putiferi còmode de la institució, quan un es creu per damunt el bé i el mal i la resta són ciutadans que l'han d'adular.

L'alcalde Hereu també pensa que les centrals del país són les més segures d'Europa i del món, com el seu bisbot en ZP, i enlloc de fer política professional, en favor dels veïns i dels ciutadans, es gastarà els diners públics contra les mitjans, i la llibertat d'expressió. Com en Gadafi, com en Mubàrak, quan l'alcalde es veu amb la potestat de pegar voltes a la sínia ja pensa que tothom l'hem de seguir, a traure aigua d'aquella intel·ligència mancada, podrida, dels polítics de pixar curt.

Els alcaldes, i l'alcalde Hereu no n'és l'excepció, en la seua majoria són desgraciats, mentiders i falsos, i els pocs que se'n salven segur que em sabran perdonar la generalitat de l'afirmació. Però el poder corromp, com deien els filòsofs grecs, i aquests alcaldes del segle XX i XXI; què voleu, són una prova descarada del fracàs de les democràcies dins els ajuntaments. Per cada ajuntament que podem salvar, n'hi ha mil en afers de corrupció i deslleialtat contra els seus, els ciutadans.

Per què l'Hereu sempre m'ha semblat un sacerdot egipci?, un fals faraó recolzat sobre un bastó que no mereix?, no ho sabria explicar. Metafòricament em sembla un llengua tallada, un homenic de veu falsa, que mai no diu sinó la veritat que li convé. Que no saps mai quina una amaga, com una malaltissa segona intenció dels seus discursos.

I ara tot això contra Vilaweb. Com si el món, i els catalans sobretot, no tingueren més feina, ni més preocupacions, ni tanta desocupació, perquè li haguérem de suportar la masturbació final. Quina agonia de polítics, xe.

- Com va dir l'Ernest, que a mi també em va semblar un bon conseller d'educació, aquest psc està acabat, i cada dia n'hi ha botons de mostra

CiU i la llengua catalana, novament

Una vegada més, les actuacions de la dreta catalana en el poder la situen en un capitalisme fred, molt lluny del poble i de la llengua que parla.

Dimecres, 16 de març de 2011 11:17 h, directe.cat.

El Govern posa fi al foment del català a l'hostaleria amb l'eliminació del programa Profit.

Les retallades pressupostàries endegades pel Govern estan afectant ja la llengua catalana i el seu ensenyament i difusió. Una bona mostra es troba amb l'eliminació per part de l'executiu d'Artur Mas del programa Profit (Programa per a la Restauració Orientat a la Formació Integral dels Treballadors), dedicat a impartir cursos arreu de Catalunya per formar professionals de l'hostaleria mitjançant el foment de l'ús del català i que treballava amb més de 450 empreses del país. El programa, iniciat l'abril de 2008, ha realitzat fins al febrer de 2011, un total de 400 cursos i ha comptat amb la participació de 3.406 alumnes. Segons fonts consultades per directe!cat, el Govern ha anunciat 'de viva veu' als responsables del programa la seva eliminació argumentant que els problemes econòmics actuals feien impossible assumir els 500.000 euros anuals que costava.

---

La decisió de l'executiu de Mas coincideix paradoxalment amb l'anunci de situar el coneixement del català com a condició 'determinant' per possibilitar el reagrupament familiar i la renovació de residència dels immigrants.

'Profit', el programa de formació de professionals de l'hostaleria mitjançant el foment de l'ús del català ha acabat aquest mes de febrer després de dos anys d'impartir cursos arreu de Catalunya. Així ho ha decidit el govern de la Generalitat, que ha situat el programa en la línia de despeses prescindibles per millorar l'economia de Catalunya. D'aquesta manera, el programa, que havia impartit 400 cursos a prop de 3.500 alumnes, ha hagut de suspendre les activitats programades amb diverses empreses del país com Caprabo, Condis, McDonals, PortAventura o Bon Àrea.

500.000 euros l'any 2010
La Generalitat ha aturat el programa arran dels pocs recursos econòmics que disposa, que fan impossible assumir els 500.000 euros que ha costat l'any 2010. Els responsables dels cursos van rebre l'anunci de 'viva veu', fet que suposa la paralització dels àmbits d'actuació del programa, que es centraven en hostaleria, restauració, fleca i pastisseria i comerç.

Fonts consultades per directe!cat han mostrat la seva sorpresa arran de la decisió de l'executiu, ja que 'Profit', segons destaquen, funcionava molt correctament i havia tingut una excel·lent valoració per part dels alumnes inscrits. Els 400 cursos s'han efectuat majoritàriament en zones de la costa catalana on s'hi concentra la major part del turisme a Catalunya. Així, comarques com el Barcelonès, el Maresme i el Vallès Oriental i Occidental han rebut gran part de classes impartits durant els dos anys que ha durat el programa.

Segons dades de la Generalitat del 2008, un 78% dels cambrers nouvinguts que treballa a Catalunya considera 'imprescindible' aprendre català per desenvolupar la feina. Així mateix, l'anunci d'eliminació de 'Profit', coincideix paradoxalment amb la voluntat del govern de la Generalitat de posar el coneixement del català com a condició determinant per facilitar el reagrupament familiar i la renovació de residència dels immigrants. Per la seva banda el programa eliminat ha rebut alumnes de més de 70 països, entre els quals destaquen Marroc amb un 12,1%, Romania 5,72%, Equador4,44% i Colòmbia 3,77%.

Alfons López Tena a Intereconomia

Com ha dit un bon amic meu, d'això se'n pot dir ficar-se a la gola del llop i arrencar-li totes les dents. Les darreres respostes, de tan contundents, semblen mentida.

La classe política valenciana

Si alguns es pensaven que el PP és l'únic enemic que tenim al País Valencià, és que anaven molt poc informats. El Partit Socialista del País Valencià té, per la llengua, una actitud que fa vergonya de veure.

Dilluns, 14 de març de 2011 05:00 h directe.cat
Alarte maltracta el valencià

---

El candidat del PSPV a les eleccions a la Generalitat Valenciana del 22 de maig, Jorge Alarte, no acaba de trobar la relació adequada amb la llengua dels ciutadans que pretén governar.

A mitjan desembre va presentar els webs de precampanya Alarte.org i SocialistesValencians.tv amb versions únicament en castellà. Després de les crítiques inicials, fonts del PSPV van assegurar que la traducció al català era imminent i que el fet que s'haguessin presentat només en castellà era només atribuïble a petits problemes tècnics.

L'endemà mateix, els socialistes valencians van rectificar parcialment i van afegir a correu-cuita una traducció força matussera del web Alarte.org, automàtica i supeditada a l'original en castellà.

Aquesta mateixa estratègia de maltractament lingüístic envers el català sembla que serà el que dominarà tota la precampanya i la campanya socialista. Els anuncis que ja es poden veure a la premsa indiquen que 'Altre camí és possible', una còpia literal de l'expressió 'Otro camino es posible'

Serp verinosa enverinada

Aquesta serp verinosa va tenir la mala pensada de mossegar una model amb els pits plens de silicona. La model va haver d'anar a l'hospital però se'n va sortir bé. Contràriament, la serp va morir intoxicada mortalment per la ingestió de silicona.
Aneu amb compte i vigileu a qui mossegueu, i a on!

El burca, nova excusa per no fer res?

La mesura de la Generalitat és feta, com sempre, amb ulls occidentals. I no els importa en absolut què passarà amb aquestes dones quan els seus marits les tanquin a casa per sempre més perquè no podran dur el burca públicament. Els polítics ja hauran complert amb la mesura "profilàctica" de treure-les del carrer. Després, si elles es podreixen a casa, ja és un problema entre particulars.

El govern regularà "molt probablement" l'ús del burca després de les municipals
Homs creu que 'és una indumentària que no pot formar part de la normalitat del nostre país i tampoc de l'excepcionalitat'

---

El Govern regularà 'molt probablement' l'ús del burca, tot i que no té previst impulsar una norma general fins després de les eleccions municipals. 'És una indumentària que no pot formar part de la normalitat del nostre país i tampoc de l'excepcionalitat', ha dit el portaveu del Govern, Francesc Homs, que creu que el burca 'no té cap sentit' ni per raons de 'seguretat' ni de 'dignitat' de la dona. Homs creu que és necessari un 'marc de referència' que doni 'cobertura' a les actuacions que han dut a terme alguns ajuntaments. Homs, però, creu que aquest debat s'ha de situar 'fora del pim-pam-pum electoral', de manera que creu més 'prudent' començar-lo a fer després de les eleccions del 22 de maig.

---

Tot i que no ha entrat en detalls i no ha especificat a través de quin instrument s'articularia aquesta normativa que 'molt probablement' impulsarà la Generalitat, Homs sí ha deixat clara la posició del Govern en contra de l'ús del burca, ja que creu que 'no té cap sentit' ni per raons de seguretat ni de 'dignitat' de la dona. De fet, ha assegurat que aquesta és 'una indumentària que no pot formar part de la normalitat del nostre país ni tampoc de l'excepcionalitat'.

Deixar la mesura al marge del debat polític de les municipals
Per això, ha afirmat que és 'molt probable' que el Govern acabi fent 'una acció concreta des del punt de vista normatiu' en relació amb l'ús del burca. L'executiu, però, creu que ara no és moment de plantejar aquesta qüestió, a les portes d'unes eleccions municipals i creu que és més 'prudent' esperar a després del 22 de maig per deixar aquesta qüestió 'fora del pim-pam-pum polític'.

Homs ha recordat que aquest és un dels temes amb què es troba el món local sobre els quals 'convindria que hi hagués un marc de referència de país' perquè els ajuntaments no s'hi hagin d'enfrontar de forma en solitari i amb 'pressió ciutadana'. El portaveu del Govern ha apostat perquè hi hagi un 'marc de referència', tot avisant que hi ha hagut 'formacions extremistes', en una referència implícita a Plataforma per Catalunya (PxC), que 'mal utilitzen' aquest tema.

Els toros, més presents que mai a Catalunya

Amb Canals com aquest i famílies poc controladores, la prohibició del toros a Catalunya, al marge d'haver salvat algunes tortures a animals, no haurà servit de res. Segurament cada vegada serem més taurins.

Diumenge, 6.3.2011. 23:34 h. directe.cat.

Avui es presenta "Canal+Toros". "No m'imagino la família, tots asseguts al sofà davant el televisor veient aquest espectacle sanguinari com si fos una pel-lícula de Disney"

Imatge de "Canal+ Toros".

---

Avui em sento francament dolgut, i no us dic res de nou, són diversos els meus articles referents a aquesta temàtica: “Espanya tindria “los cojones” per fer un referèndum “toros” sí o “toros” no?” i “S'han de prohibir els correbous, tot i que sigui una tradició?”.

No afegiré la meva opinió referent al món de la tauromàquia, ja que ho he fet repetides vegades en diversos articles, com els que ja he esmentat anteriorment. Només penso i reflexiono en l'audiència d'aquest canal i com rep el món de la comunicació i l'audiovisual l'aparició d'aquest mitjà.

M'emmirallo en el pare o mare de família que paga per veure aquest escorxador. I m'emmirallo en el fill d'aquest pare o mare de família que fent “zapping” es troba amb un home que malfereix un animal. No m'imagino la família, tots asseguts al sofà davant el televisor veient aquest espectacle sanguinari com si fos una pel·lícula de Disney. Em pregunto si aquesta és l'educació que volen inculcar als seus fills. Em pregunto quina resposta donaran aquests pares quan els fills els hi preguntin “què fan aquest homes?” quan a l'escola els eduquen envers el respecte als animals i la natura.

Divendres vaig llegir aquesta notícia al diari Ara, i m'esperava alguna reacció dels crítics de televisió el dissabte i ahir diumenge, però res ni contrària ni a favor, silenci. I el més graciós és que els articles de diversos crítics a diversos diaris aquest cap de setmana eren referents a la resurrecció del programa d'animals de TV3 “Veterinaris” i del la més que criticada programació rosa. Proposo als crítics innovació i originalitat, i no és que digui que parlar dels “toros” en televisió sigui original i trencador, però fa temps que trobo a faltar “la mossegada” particular d'alguns crítics de renom d'aquest país.

Com els deia, avui em sento dolgut, i encara més dolgut es sentiran els animals que milers de persones paguen pels veure morir, perquè amb aquest canal, contribuïm a la seva mort.

Que passin un bon dia.

>Jordi Cirach

Espanya democràtica!

El partit d'ultradreta España 2000, presidit per José Luís
Roberto, antic advocat de Falange Española i propietari
de Levantina de Seguridad, a qui el Govern de Zaplana
va arribar a adjudicar serveis per més de 6 milions d'euros,
protagonitza habitualment i amb total impunitat accions
violentes contra els Casals Jaume I. Té regidors a Onda
i a Silla. Ningú, malgrat aquest esplèndid historial, no ha
posat mai en qüestió la seva legalitat.


Dilluns, 7 de març de 2011 05:00 h. directe.cat

Sortu sí, Alianza Nacional, no

---

A l'Estat espanyol la llei no és igual per tothom. Només així s'entén que les iniciatives polítiques de l'esquerra abertzale siguin reiteradament il·legalitzades i, per contra, la violència sistemàtica que practica la ultradreta espanyola no comporti la il·legalització de formacions com España 2000 o Alianza Nacional.

El cas d'Alianza Nacional és especialment paradigmàtic. Aquest diumenge va fer un mes que la formació ultra revelava al seu web una fotografia de la urna que van robar violentament durant la consulta de Terrassa, amb un text on confessaven que el robatori l'havien realitzat sis militants de la seva secció barcelonina.

Tot i vantar-se públicament al seu web oficial d'un robatori amb violència, ningú ha fet res contra Alianza Nacional. Les denúncies dels voluntaris de Terrassa Decideix i de l'Ajuntament de Terrassa segueixen el seu curs, però no hem vist cap polític de primera línia que demanés la il·legalització de la formació, ni cap fiscal que obrís diligències per aplicar-los la llei de partits. I això que la polèmica legislació impulsada per José Maria Aznar deixa ben clar que s'impedirà la participació política d'aquells partits que, 'de forma reiterada i greu, atemptin contra el règim democràtic de llibertats', supòsit que encaixa perfectament amb el reguitzell de delictes i polèmiques que envolten Alianza Nacional.

Una prova més, l'enèsima, de l'arbitrarietat i la parcialitat de la justícia espanyola.

El Barça, representant d'Espanya

El Barça, fins ara, havia resistit les demandes per representar Espanya a l'estranger. Ara sembla que això s'ha acabat amb l'espanyolista Rosell, que està a punt de signar un acord amb Zapatero per anar pel món cantant el "que viva España". La notícia és de directe.cat.


El govern espanyol confirma que volia que el Barça l'ajudés a projectar al món una imatge més positiva d'Espanya
Així ja ho va denunciar l'economista i llavors directiu del club Xavier Sala i Martín · El ministre Miguel Sebastián reconeix que 'no hi va haver manera' que Laporta cedís

---

El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç espanyol, Miguel Sebastián, ha confirmat avui que el FC Barcelona de Joan Laporta no va acceptar la proposta que els va fer el govern espanyol d'utilitzar la seva imatge per a projectar al món una imatge més positiva d'Espanya. 'No hi va haver manera d'arribar a un acord amb la directiva d'aquell moment, però ara continuem oberts a aquesta possibilitat', ha afirmat durant la roda de premsa del consell de ministres. El llavors tresorer del Barça, Xavier Sala i Martín, ja va alertar ara just fa un any de les intencions de Zapatero envers el club.

---

Zapatero va demanar-li al propi Sala i Martín, en el transcurs d'una reunió que van mantenir al Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa), que el club l'ajudés a millorar la imatge d'Espanya al món i que s'impliqués jugant partits en països d'interès per a la política exterior espanyola. El Barça, habitualment, o bé juga els seus partits amistosos al Japó i als Estats Units, dos mercats amb gran potencial econòmic i que ajuden a millorar les finances del club. Contràriament, Zapatero voldria que l'equip jugués a Sud-Amèrica.

Segons que llavors va revelar El Mundo de fonts de la Moncloa, Zaptero i Sala i Martín 'van comentar que el Barcelona pot ser un gran ambaixador potencial d'Espanya i que és una oportuntiat que val la pena d'aprofitar'. El diari també afirmava que Zapatero constata amb freqüència la popularitat del Barça en les reunions que manté amb d'altres caps d'estat i de govern. És per això que creu que el club pot ser un suport eficaç per a la política exterior d'Espanya.

Uns es posen la màscara i els altres se la treuen

CiU es posa la "careta" independentista i anuncia amb la boca tancada acostaments pudorosos a la Consulta de Barcelona, mentre el PSC se la treu descaradament i demana a CiU que no hi vagi. Al mateig temps, els socialistes fa temps que es vanten de no ser independentistes en blocs i propagandes, com si ser-ho fos un pecat mortal. Notícia de directe.cat.


El PSC retirarà el suport al Govern si Mas vota el 1O-A

Iceta sosté que CiU no va rebre un 'mandat popular d'orientació sobiranista'

---

No només Josep Antoni Duran i Lleida no troba coherent que els diputats de CiU -entre ells el president Artur Mas- votin 'Sí' a la consulta sobre la independència del 10-A. Aquest dijous el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha condicionat el suport del PSC al Govern a que el president de la Generalitat, Artur Mas, no voti a la consulta que organitza Barcelona Decideix. Segons Iceta, 'el Govern de la Generalitat no va rebre un mandat popular d’orientació sobiranista i, per tant, el president de la Generalitat no pot prestar suport a les consultes independentistes participant-hi'. En una entrada al seu blog, Iceta recorda que el PSC va facilitar la investidura de Mas a través d'un acord però un cop superats els 100 dies de gràcia del nou Govern alerta l'ambigüitat respecte el futur nacional de Catalunya i les retallades en polítiques socials podrien fer 'inviable un escenari de col·laboració futura entre el Govern i l'oposició socialista'.

---

La participació d'Artur Mas a la consulta del 10-A ha aixecat polseguera des que s'ha convertit en president de la Generalitat. Si mentre era exclusivament el candidat de CiU Mas havia manifestat que 'òbviament' votaria a la consulta, un cop des de la presidència del país ha començat a dubtar de la conveniència de la seva participació en el procés de les consultes que culminarà el 10 d'abril a Barcelona.

El dilema d'Artur Mas
Els sectors més sobiranistes de CiU no entendrien que Mas es fes enrere en aquesta promesa. De fet, Agustí Colomines va recordar-li que la fundació CatDem -vinculada a CDC- té una urna per recollir vot anticipat a la seva seu i no va dubtar a considerar que seria un 'error' que el president incomplís el compromís que va manifestar públicament. De la mateixa manera, el secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, va córrer a deixar clar que ell sí que votaria el 10-A ja que no tenia cap dilema com el que argumentava el president. Finalment, tot i que encara no ha dit res en ferm públicament, Artur Mas va mirar de rebaixar l'expectació sobre la seva participació en la consulta afirmant que 'el més probable' és que hi participi, tot i que no ha especificat quan, on ni de quina manera.

Els pactes desesperats del SI

Els pactes electorals del SI, quin sentit tenen? Al final haurem de donar la raó a en Laporta? La notícia és de directe.cat.

Quin ganxo electoral té Santiago Espot?

---

Aquest dimarts, en la presentació de l'acord electoral entre Solidaritat per la Independència i Catalunya Acció per concórrer plegats a les municipals de Barcelona, Uriel Bertran ha argumentat que Santiago Espot 'és una persona de reconegut prestigi' per justificar la candidatura d'aquest a les primàries de la coalició. Tot i aquesta floreta solidària, molts sectors no dubtarien a col·locar Santiago Espot a l'extrem friki de la galàxia independentista. Més enllà de les seves cèlebres intervencions televisives al Canal Català, Espot ha estat sempre a l'òrbita del sobiranisme marginal, tant amb Catalunya Acció com amb Força Catalunya o la resta d'iniciatives que ha promogut. Precisament una de les accions més sonades del seu col·lectiu van ser les 3.000 denúncies a locals que no retolen en català presentades l'any 2009, fet que va provocar que el mateix Federico Jiménez Losantos bategés Espot com 'el gran delator'.

Però ja que parlem de xifres, la darrera vegada que Santiago Espot va presentar-se a les eleccions al Parlament va ser l'any 1999, formant part del Partit Espinaltià. Què era el Partit Espinaltià? Doncs una espècie de pseudosecta que defensava la independència de Catalunya a través de la 'psicoestètica', una ciència inventada que en teoria estudiava l'home 'a través dels artificis que aquest necessita per sobreviure i autoafirmar-se'.

Com dèiem, Santiago Espot va ser el cap de llista per Tarragona del Partit Espinaltià. El ganxo electoral de Santiago Espot va ser més aviat poc: Els espinaltians van aconseguir 122 vots a tota la demarcació tarragonina i 799 vots a tot Catalunya. Una xifra molt llunyana als 50.000 suports que fan falta a Barcelona per obtenir representació.

Els reis del "catanyol"

L'article de Joan Tudela sobre el català aparent explica ben clarament el que ens passa cada dia. El que en castellà ningú no acceptaria, en català no solament s'ho permeten, sinó que els sembla ben acceptable.


El català aparent

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 16 de juny del 1989)

Ara, aquí, l'alternativa no és entre puristes i llicenciosos, entre el heavy i el light: el dilema és entre el català i el català aparent. En qualsevol llengua, el lèxic és superficial, l'ortografia és una convenció. L'estructura, allò que fa que una llengua sigui ella mateixa i no una altra, la formen la fonètica i la sintaxi. Doncs bé. El català aparent consisteix, fonèticament, en un apitxament general, amb la desaparició de les sonores en tots els contextos: dins d'una paraula o en un enllaç fònic, i la reducció de les vocals neutres a a en totes les posicions i, sintàcticament, en la substitució dels pronoms febles i una equivalència total i constant amb el castellà. El català aparent no és res més que un dialecte nou del castellà. No el defensa cap lingüista, el català aparent, senzillament hi és. I s'escampa com una taca d'oli. Alerta, que una llengua golafre se'n pot menjar una altra substituint-la (és el perill que corre el basc) però també dialectalitzant-la (és el risc del gallec). Però no ens enganyem. El català aparent pot jugar un paper sociolingüístic positiu, comparable al que va fer el xava en una altra època, com a parlar de transició, personal o generacional, dels castellanoparlants que s'incorporen al català. Diguem-ho tot, però. Els que tenen la llengua catalana com a llengua de treball -lingüistes, escriptors, traductors, periodistes, actors, cantants, etcètera- han d'expressar-se en català, o aprendre'n, o dedicar-se a una altra cosa. L'ús professional del català aparent és intolerable. Oi que els metges o els arquitectes n'han de saber, perquè si no en saben és un escàndol? Doncs els que treballem amb la llengua també. A la televisió, són casos típics de català aparent la Mercedes Milà o la veu del Dragui -el ninotet protagonista de la Història de Catalunya-. En literatura, la novel·la erudita Pamela, de Joan Perucho, és escrita en una llengua que de català només té el lèxic i l'ortografia: és a dir, l'aparença, perquè la sintaxi és plenament castellana (a l'extrem contrari, la novel·la negra Vuit dies de juny, de Miquel Colomer i Emili Castellanos, fa l'experiment literari de transgredir el lèxic, però, en canvi, la sintaxi és genuïnament catalana).

Ara, aquí, evitar el català aparent i mantenir viu el català és el nostre gran repte lingüístic. Ens en sortirem?

Jo en deia català aparent, en aquest article meu del 1989 que ara reedito a laMalla; ara tots plegats en diem catanyol: és ben bé el mateix.

Núria Amat, catalana amb futur

No cal posar comentaris al que tot seguit llegireu. se'ns cauen les paraules de la boca...

Publicat en elSingulardigital.cat dimarts 8 de febrer del 2011

Núria Amat, premi a l’autofòbia

"Ha titllat de nazi la Generalitat per la seva política de normalització de la llengua catalana i, en agraïment, li han donat un premi"

Víctor Alexandre

Amb relació a l’edició d’enguany del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, em pregunto si hi ha algun govern democràtic a Europa, a banda del govern de Catalunya, que sigui patró d’un premi el guanyador del qual el titlla de nazi. Núria Amat ho ha fet. Ha titllat de nazi la Generalitat per la seva política de normalització de la llengua catalana i, en agraïment, li han donat un premi i 90.000 euros. Posats a fer, també li podien haver llepat les sabates en el moment de recollir-los. Quan no hi ha autoestima ni dignitat, tot és possible. I això fa que les nostres institucions, amb la provinciana creença de ser més universals, arribin a l’extrem d’honorar aquells que vomiten sobre els nostres drets nacionals i sobre la nostra llengua. No, no estem parlant de l’esclau que atorga un premi a l’amo. Tant de bo fos només això. Estem parlant de l’esclau que després d’haver infamat la resta d’esclaus, per no voler-se sotmetre a la voluntat de l’amo, rep els honors i la gratificació d’aquest mateix col•lectiu.

Diguem que la senyora Núria Amat, simpatitzant del partit ultranacionalista espanyol Ciudadanos, deixebla ideològica de Vargas Llosa i viu retrat de l’autofòbia més llefiscosa, és la mateixa persona que l’any 2007, en un article al diari El País, escrivia que ens hauríem de sentir espanyols com a fills “d’un país que és un país de països” i acusava el govern de Catalunya de practicar la “puresa identitària”, d’“utilitzar la llengua catalana com a bandera”, de “perseguir” la llengua espanyola i de “manipular els llibres de text”. Un govern nazi, va arribar a dir des de TV3. Fins i tot, amb l’habitual manca de sentit del ridícul de l’espanyolisme més esperpèntic, va afirmar que “la llengua castellana sempre s’ha parlat a Catalunya”. Serà divertit veure la reacció dels països de Llatinoamèrica quan la ciutadana Amat –si Planeta li paga la gira– gosi dir-los que l’espanyol és la seva llengua de “sempre”.

També forma part del currículum de la ciutadana Amat el rebuig a l’exdirector de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, per haver impedit el desembarcament dels autors castellanoescribientes a la Fira del Llibre de Frankfurt, quan les lletres catalanes van ser-ne el convidat d’honor. On s’és vist les lletres catalanes soles, sense la tutela de les castellanes! Això fa que es defineixi com a escritora sin tierra, particularitat que sobta força, francament, ja que si hi ha una cosa de la qual un ultranacionalista espanyol en va sobrat és precisament de “tierra”. Tanmateix, fidel a la seva ideologia, la ciutadana Amat pretenia que els seus col•legues escribientes hi anessin dos cops, a Frankfurt. Un, l’any 1991, quan el convidat d’honor van ser les lletres castellanes, i l’altre, l’any 2007, quan ho van ser les lletres catalanes. Curiosament, l’exclusió d’aquestes últimes, l’any 1991, per part del govern espanyol, no va despertar cap indignació en la ciutadana Amat. I és que sempre ha estat molt enfeinada donant suport a manifestos catalanofòbics, atacant la immersió lingüística, dient que TV3 “imposa un català rural”, és a dir, poc espanyolitzat, o blasmant els catalans que “en lugar de decir la palabra España (menuda maldición) hacen toda clase de circunloquios para referirse al país, llamándolo Estado español, catalán o peninsular”. Són les joies de la seva declaració de principis. De principis ultranacionals espanyols. Arribats aquí, estaria bé que algun mitjà entrevistés el professional de l’editorial que corregirà el llibre de la ciutadana Amat, abans que es publiqui, tot advertint-lo de la feinada que és a punt de caure-li al damunt. I si vol començar a fer-se una idea del nivell de català que hi trobarà, n’hi haurà prou que escolti com parla aquesta prima donna de les lletres catalanes.

Els pactes del SI, a la desesperada?

El SI acaba d'anunciar un pacte amb Catalunya Acció per a les municipals que abastarà no solament l'Ajuntament de Barcelona sinó tot el territori del Principat.
Jo, al marge de la figura populista i mediàtica del Laporta valorava molt positivament la bona colla de personatges que el SI havia incorporat i que suposaven un reforç importantíssim per a l'Independentisme. Fins i tot l'aportació del PSAN al País Valencià suposava un nou pont de credibilitat per anar teixint diàlegs fins ara pràcticament inexistents.
Però Catalunya Acció és un grup radical que només es preocupa de posar per davant la figura del seu líder, de qui diuen que és l'únic polític que pot portar Catalunya a la Independència. Són atlantistes i anticomunistes viscerals que proposen aliances amb els Estats Units com a solució prèvia i posterior als nostres problemes exteriors i exhibeixen descaradament una còpia de la coneguda foto d'Iwo-Jima (que després va resultar un muntatge de la premsa ianqui) transformada en bandera estelada.
El SI no hauria d'haver fet cap mena d'aliança amb grups d'aquesta mena. I si tenien dret a fer-ho, des d'ara, jo, faré tot el que podré per proclamar-ne la incoherència i l'insult a la intel.ligència que això suposa.
En alguns debats en altres fòrums, quan he gosat oposar-me a Catalunya Acció, no han dubtat ni un moment a acusar-me de comunista, com si això fos un insult. Què farà la gent del PSAN, ara?