divendres, 29 de maig de 2009

L'Església i la violació

Ara és un setmanari catòlic(Alfa y Omega, encartat els dijous al diari ABC) de la diòcesi de Madrid, la de Rouco, que publica un article en el que manté que com que la pràctica del sexe és considerada un "entreteniment", deixa de tenir sentit mantenir la violació com a una conducta sancionada pel Codi Penal.
Probablement deuen opinar el mateix dels abusos sexuals comesos amb menors. Deuen haver pensat que si cola, cola. Si aconsegueixen que la gent arribi a pensar que la violació és tolerable, més encara toleraran les carícies, els petons i les amoroses penetracions que realitzen amb menors amb tot l'amor cristià del món!
El que resulta més inacceptable és que tants catòlics coneguts, que veiem cada dia, que parlen amb nosaltres, giren la cara cap a un altre costat amb l'excusa que això és cosa de la Jerarquía de l'Església, que això no fa amb ells, que ells són la base...
La paraula mateixa ho diu: vosaltres sou la base que els aguanta. Feu-los fora d'una vegada! I després, tanqueu la la botigueta.

dijous, 28 de maig de 2009

Mestalla, l'himne i el rei

Joseba Arregui, president d'Aldaketa, una més de les plataformes que hi ha a Euskadi en favor de la Pau, o del canvi o de qualsevol altra cosa que no sigui una posició clara per la independència o en contra, que d'això es tractaria, en un article publicat a la premsa sobre la xiulada de Mestalla al rei i a l'himne espanyol, en remarca el que té de banalització del nacionalisme, de neuròtic, i que quan la diferència és profunda no necessita d'aquests rituals sublimatoris. Afegeix que és possible que no es tracti més que d'una masturbació estèril sense conseqüències reals. O amb la conseqüència real de no fer ni deixar fer.
El Sr. Arregui sabrà com es comporta la gent a Euskadi en aquests casos i quines conseqüències té aquest comportament. I dubto que hagi tingut els pebrots de fer els mateixos comentaris en la premsa basca.
Però en el futbol, un comportament massiu com aquest jo no l'havia vist mai. Que el públic sabia l'alt grau d'impunitat que l'envoltava? D'acord. Faltaria més! Però mai com aquesta vegada l'actitud de contestació havia estat tan massiva i generalitzada.
El Sr. Arregui diu que aquesta "banalització del nacionalisme" hauria de preocupar "tots, moros i cristians", i jo penso que té raó. Per una vegada, la consciència nacional entra en els camps de futbol d'una manera que ningú, quan es va encunyar l'expressió "pan y fútbol" hauria ni imaginat que passaria.

dilluns, 18 de maig de 2009

Agustí

La desaparició sobtada d'un amic que t'estimes és un sotrac molt difícil de suportar. Tot seguit, amb una suficiència que irrita, alguns teòrics orientalistes et diuen que no has après a conviure amb la mort, i que la vida i la mort són el mateix, i et venen a demanar que acceptis quedar-te cec com si la ceguesa també fos alguna cosa que es pot acceptar sense dolor. Però ara, aquesta mort freda i horrible de l'Agustí, m'obre encara més els ulls. Abans ja no creia en la trascendència. Però ara encara hi veig més clar. La mort, injusta i cruel, se l'ha endut en el pitjor moment i sense cap sentit. No haig de tenir l'egoïsme de reclamar per a mi ni els bons moments ni la plàcida serenor de la seva companyia. Però hauria de parlar d'ell, que havia sabut sostenir la vida amb força i determinació, i que ocultava sota un aspecte endurit prematurament una personalitat afable i generosa. Ell, que encara estava a mig camí de qualsevol destí, de qualsevol propòsit, i que ben sovint era capaç de provocar un somriure fent-te costat, ajudant, parlant, estimant.
No accepto aquesta mort i la sentiré com un cop de puny durant molt de temps.
Agustí, les persones com tu no poden enfilar-se damunt d'una barana perquè teniu el cor massa gran i us pot fer perdre l'equilibri.

dimarts, 12 de maig de 2009

El CAT a les matrícules espanyoles

Sembla que la majoria dels nostres polítics comparteixen el desig que les matrícules dels vehicles portin, subordinat, el CAT a la matrícula. I amb la vergonya afegida que, quan algú compri el cotxe de segona mà podrà canviar la placa segons Comunitat Autònoma, no sigui cas que l'altra el pugui contaminar...
En altres temps, només pel fet de dur matrícula de Barcelona, s'acostumaven a rebre, quan hom viatjava per Espanya, "regalets" en forma de ratllades, trencadissa de vidres o altres menudències. Després, l'aparició dels adhesius del CAT va facilitar la feina als energúmens i qui no portava el CAT podia lliurar-se de l'atac. Jo encara en porto un.
Però la qüestió no és aquesta. És important que una placa d'Espanya digui que, a més d'espanyols, també som catalans? Cal exercir aquesta mena de diglòssia política tant sovint? Que ho sàpiga tothom: si aproven això, que ho dubto, tornarem a l'època de les matrícules de Barcelona. Ningú se'n podrà amagar quan circuli per les Espanyes. Ni els del PP.

diumenge, 3 de maig de 2009

En Carod Rovira i l'Independentisme

Només n'he llegit la referència i qui conegui en Carod sabrà que és prou intel.ligent per matisar bé les coses. Però la frase és clara: "L'independentisme fora d'ERC o és extraparlamentari o fa el joc a CIU".
La frase és dedicada a en Joan Carretero i el seu projecte (25% de militància que el va votar, no?) i conté, doncs, una forta càrrega de contingut pre-electoral per llunyanes que estiguin les eleccions.
Tothom sap que una proposta independentista fa sempre un tufet extraparlamentari. I que per aquest motiu ERC sempre ha tingut molt clar que havia de tenir un programa electoral amb propostes d'immediatesa política que posessin el partit en el "club" dels parlamentaris, sense que ningú gosés a dubtar-ne. Encara que sempre ens ha quedat clar que els ha estat igual fer-ho amb CiU que amb el PSC. ERC Podria dir-se, també, Esquerra Republicana Circumstancial. I han estat els corrents de la circumstància, doncs, els que els han portat a unes aliances més que a unes altres.
Dir-li ara a en Carretero que farà el joc a CIU em sembla exagerat. Si CIU guanyés les eleccions per majoria, ERC recuperaria un discurs diguem-ne sobiranista i aniria a la recerca de la Casa Gran de CIU per aixoplugar-s'hi. Tot sigui per una bona governança.
No crec, doncs, que la sortida d'en Carretero faci canviar gaire les coses. Si els convé, si és que en Carretero esdevé parlamentari, ja pactaran.