Han commemorat els 30 anys de la Constitució fredament i amb un entusiasme tan interessat que els regalima per la boca com la salivera d'un ase cansat. Només, per acabar de fer-ho més agre, han repetit, novament, com cada any, com cada dia, que aquesta Constitució no necessita cap modificació i que té una salut de ferro. Si fos veritat no ho repetirien tant...
Aquells criminals, els que després d'haver guanyat una guerra de la que no cal parlar van aprofitar el poder absolut per assassinar centenars de milers de persones indefenses, l'any 1945 es varen inventar el Fuero de los Españoles per posar cosmètica a la barbàrie, arraconar una mica la Falange i donar entrada a l'Acció Catòlica que demanava la seva part del pastís. Doncs aquests espanyols, com que els convenia, al cap de 22 anys van reformar aquella mena de Constitució (gener del 1967), senzillament en un acte de supervivència. Ara passa exactament el mateix però amb el signe contrari: la demanda de reforma els ve de la "perifèria", i en un altre acte de supervivència barren el pas a qualsevol modificació. I van passant els anys. La cosa està clara: si no podem aconseguir avançar per la via de la reforma constitucional, i amb la perspectiva del retall estatutari, només ens queda l'accés a la Independència per alguna altra via. Això sí: ben pacífica!
