Avui he llegit que cada cop és més gran el que en diuen el "mobbing a pagès". Els habitants de les ciutats (em resisteixo a fer servir el neologisme urbanita inventat per algun progre socialista), es queixen cada cop més dels "sorolls" del camp que no els deixen dormir els caps de setmana: el cant del gall, les esquelles dels cavalls... O de la pudor dels purins o de la merda dels animals. Hom ha arribat a denúncies a ajuntaments i a síndics de greuges i acabaran a les mans, segur. Els de la ciutat són gent amb la que no es pot jugar. Al capdavall, el món és de les persones, no?
Això em recorda com la semblança de dues gotes d'aigua el que fan amb nosaltres des d'Espanya. S'actúa com si Catalunya fos "a pagès" i, d'entrada, tot molesta: que si el Parlament fa nosa, que si piquem la porta a tothora per demanar diners, que si portem el català penjat del coll tot el dia com una esquella, que si la "teuvetres", que si l'AVUI (no saben qui n'és el propietari!), que si les rodalies, que si la sanitat, que si el borbó, que si els aeroports... Tot plegat els fa com una mena de pudor que no els deixa respirar i ens han de denunciar al Constitucional...
El més fotut, o no, és que guanyaran...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada