divendres, 25 de febrer del 2011

CiU, solidaritat internacional

És en aquests detalls on es veu la visió de futur de CiU.


Mas contravé la postura de l'ONU i fa seva la del règim marroquí envers el Sàhara Occidental

Desitja que el procés autonòmic sahrauí 'tingui èxit' · L'ONU és partidària d'un referèndum d'autodeterminació des del 1991, però el Marroc ho frena oferint-li l'autonomia


La Generalitat de Catalunya comparteix les tesis autonomistes del govern marroquí envers el Sàhara Occidental i s'oposa a les resolucions que l'ONU que, des del 1991, defensa la celebració d'un referèndum d'autodeterminació per decidir quin statu quo ha d'acabar tenint l'excolònia espanyola. Així li ho va explicar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, al ministre d'Estat del Marroc, Mohamed El Yazgui, i al cònsol marroquí a Barcelona, Ghoulam Maichane, a qui els va expressar la seva preocupació perquè 'l'autonomia estigui bloquejada' i va desitjar-los 'que finalment aquest procés tingui èxit', posant com a exemple 'el model autonòmic espanyol, que malgrat les seves deficiències, podria ser una via a seguir en el cas del Sàhara'.
Marroc, Catalunya, Mohamed El Yazgui, Artur Mas
El 29 d'abril de 1991, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en la seva resolució 690 (pdf), va decidir 'expressar el seu ple suport als esforços realitzats pel Secretari General per a la celebració d'un referèndum relatiu a la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental, organitzat i supervisat per les Nacions Unides en col·laboració amb l'Organització de la Unitat Africana', alhora que ja va establir la missió per al referèndum (MINURSO, Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental).

La resolució s'emparava en el 'dret inalineable de tots els pobles a la lliure determinació i a la independència, de conformitat amb els principis anunciats a la Carta de les Nacions Unides i a la resolució 1514 (XV) de l'Assemblea General, de 14 de desembre de 1960, en què figura la Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials'.

Amb aquest mandat de l'ONU, la MINURSO ja es va desplegar al territori aquell mateix 1991 amb l'objectiu de preparar el terreny per a la consulta, prevista per al 1992. Però el sahrauí Front Polisario i el govern marroquí van discrepar sobre quina havia de ser la base censal i el referèndum es va aplaçar sine die.

Per desencallar la situació, el govern marroquí va proposar l'any 2000 al Front Polisario i al govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) -reconegut per la Unió Africana però no pas per l'ONU- de concedir una certa autonomia al Sàhara Occidental a canvi que els sahrauís desistissin de voler celebrar cap referèndum. La proposta va ser rebuda com un insult per part del Polisario, el govern de la RASD i l'ONU, que en un primer moment va veure-ho amb bons ulls (Pla Baker II), també se'n va acabar desmarcant.

De fet, l'actual enviat-representant de l'ONU al Sàhara Occidental, Christopher Ross, va tornar a renovar el compromís internacional amb el dret a l'autodeterminació dels sahrauís tot just va accedir al càrrec, el 2009. Va fer-ho substituint el diplomàtic Peter van Walsum, que va ser cessat després d'afirmar que la independència del Sàhara Occidental era 'poc realista'.

Des del 1991 ençà, doncs, l'ONU, el govern de la RASD i el Front Polisario reclamen un referèndum d'autodeterminació, mentre que el govern marroquí tan sols parla d'autonomia, postura compartida també pel govern espanyol, segons denuncia el portal SaharaLibre, proper al Polisario.

Sudan del Sud
L'existós referèndum del Sudan del Sud, celebrat aquest gener amb l'empara de la comunitat internacional, ha donat nous arguments al Front Polisario per justificar que una consulta política en territori africà pot complir tots els estàndards democràtics internacionals.

Precisament, un dels arguments de Rabat en contra del referèndum era fins ara que, molt probablement, podria acabar sent un procés descontrolat.

Notícia llegida a directe.cat.