La veritable cara del terror

Velocitat a les autopistes

El govern de CiU volia anar a 130KM/h i ara haurem d'anar a 110. La sintonia amb Madrid, de moment, és total.

La velocitat màxima a autovies i autopistes es reduirà fins als 110 km/h

La finalitat de la mesura, que s'aplicarà a partir del 7 de març, és de reduir el consum de petroli

El govern espanyol ha anunciat que reduiria, a partir del 7 de març, la velocitat màxima a autovies i autopistes de l'estat, tant les de titularitat pública com privada, dels 120 km/h als 110 km/h. Segons que ha explicat el vice-president del govern espanyol, Alfredo Pérez-Rubalcaba, la finalitat d'aquesta mesura és fomentar l'estalvi de petroli, davant l'augment del preu del barril per efecte de les revoltes a alguns països àrabs.

L'Ajuntament de Barcelona i el català

El que ens fa més por ja no és això, sino que el proper ajuntament segurament serà pitjor, amb un alcalde que després de tants anys no ha estat capaç de millorar la seva manera de parlar, model per a logopedes. Escolteu-lo en castellà i veureu el miracle!

L'ajuntament de Barcelona no vol que els taxistes entenguin el català:

Si ser atès en català, o com a mínim que t'entenguin, en un bar o en una botiga és prou complicat en alguns punts del país, encara acostuma a ser-ho més si et trobes a Barcelona i l'establiment -per dir-ho d'alguna manera- resulta ser un taxi.

Segons recollia aquest dimecres El Periódico, tot i que el capítol 3 del reglament metropolità del taxi garanteix el dret de l'usuari a 'comunicar-se amb el conductor en qualsevol de les llengües oficials' en l'examen de coneixements lingüístics que se'ls fa per poder aconseguir la llicència els aspirants poden triar en quin idioma examinar-se i, és clar, tots ho fan en castellà. D'aquesta manera no hi ha absolutament cap mecanisme de filtre que controli els coneixements de català dels taxistes i, per tant, no hi ha cap garantia de que els usuaris catalanoparlants tinguin garantits els seus drets.

Això, per si sol, ja seria preocupant. Però encara ho és més si tenim en compte que aquest examen es fa exclusivament als taxistes de parla no hispana, de tal manera que es pressuposa que els taxistes de parla hispana tenen els coneixements lingüístics mínims necessaris per atendre els usuaris, una senyal inequívoca de quins són els requisits mínims i la llengua que l'Institut Metropolità del Taxi considera important garantir.

En la teoria el reglament considera una infracció lleu 'no acceptar que el viatger faci servir indistintament el castellà i el català en les seves indicacions per a la necessària prestació del servei', però a la pràctica només es fa un filtre lingüístic als taxistes no castellanoparlants i en cap cas és obligatori demostrar coneixements mínims de català. El Periódico dedicava el titular de la notícia a destacar que el 50% de les persones que s'examinen suspenen la prova mínima de coneixements de castellà, mentre no se'n faci una de català no tindrem manera de saber el percentatge d'aspirants que tenen un mínim de llengua catalana. Fins aleshores la prova es pot fer al taxi i el percentatge de suspesos és força més alt que el 50%.

Feia temps que no parlàvem del delinqüent més nostrat
que tenim els catalans. Però és que ara s'ho val. Resulta
que fins els condons que ha usat per profanar-nos
també els ha pagat el Palau. La notícia, també, és de
directe.cat.

Els condons de Fèlix Millet

---

El límit de Fèlix Millet, però, encara va molt més enllà i -com a mínim per ara- l'últim escàndol l'ha desvelat aquest dijous al matí Josep Maria Loperena al programa El matí de TV3, on ha anat a presentar el llibre El circo de los corruptos on s'expliquen detalls d'alguns dels casos de corrupció més sonats dels darrers anys a l'Estat espanyol. Loperena assegura (podeu escoltar-ho al minut 14 del vídeo) haver tingut accés al sumari del cas Millet on s'hi ha arribat a trobar fins i tot tiquets de Farmàcia per haver comprat preservatius que s'han pagat amb diners del Palau de la Música. Segurament la institució no ha patit econòmicament més pel sexe segur de Fèlix Millet però l'anècdota demostra fins a quin punt Millet feia i desfeia amb els diners del Palau sense que ningú s'exclamés, una mostra més de fins on podia arribar la cara dura del personatge. Gairebé iguala els xiclets Trident pagats amb fons públics de quan l'expresident valencià Eduardo Zaplana era ministre espanyol de Treball.

CiU, solidaritat internacional

És en aquests detalls on es veu la visió de futur de CiU.

Mas contravé la postura de l'ONU i fa seva la del règim marroquí envers el Sàhara Occidental

Desitja que el procés autonòmic sahrauí 'tingui èxit' · L'ONU és partidària d'un referèndum d'autodeterminació des del 1991, però el Marroc ho frena oferint-li l'autonomia

---

La Generalitat de Catalunya comparteix les tesis autonomistes del govern marroquí envers el Sàhara Occidental i s'oposa a les resolucions que l'ONU que, des del 1991, defensa la celebració d'un referèndum d'autodeterminació per decidir quin statu quo ha d'acabar tenint l'excolònia espanyola. Així li ho va explicar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, al ministre d'Estat del Marroc, Mohamed El Yazgui, i al cònsol marroquí a Barcelona, Ghoulam Maichane, a qui els va expressar la seva preocupació perquè 'l'autonomia estigui bloquejada' i va desitjar-los 'que finalment aquest procés tingui èxit', posant com a exemple 'el model autonòmic espanyol, que malgrat les seves deficiències, podria ser una via a seguir en el cas del Sàhara'.

---

El 29 d'abril de 1991, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en la seva resolució 690 (pdf), va decidir 'expressar el seu ple suport als esforços realitzats pel Secretari General per a la celebració d'un referèndum relatiu a la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental, organitzat i supervisat per les Nacions Unides en col·laboració amb l'Organització de la Unitat Africana', alhora que ja va establir la missió per al referèndum (MINURSO, Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental).

La resolució s'emparava en el 'dret inalineable de tots els pobles a la lliure determinació i a la independència, de conformitat amb els principis anunciats a la Carta de les Nacions Unides i a la resolució 1514 (XV) de l'Assemblea General, de 14 de desembre de 1960, en què figura la Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials'.

Amb aquest mandat de l'ONU, la MINURSO ja es va desplegar al territori aquell mateix 1991 amb l'objectiu de preparar el terreny per a la consulta, prevista per al 1992. Però el sahrauí Front Polisario i el govern marroquí van discrepar sobre quina havia de ser la base censal i el referèndum es va aplaçar sine die.

Per desencallar la situació, el govern marroquí va proposar l'any 2000 al Front Polisario i al govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) -reconegut per la Unió Africana però no pas per l'ONU- de concedir una certa autonomia al Sàhara Occidental a canvi que els sahrauís desistissin de voler celebrar cap referèndum. La proposta va ser rebuda com un insult per part del Polisario, el govern de la RASD i l'ONU, que en un primer moment va veure-ho amb bons ulls (Pla Baker II), també se'n va acabar desmarcant.

De fet, l'actual enviat-representant de l'ONU al Sàhara Occidental, Christopher Ross, va tornar a renovar el compromís internacional amb el dret a l'autodeterminació dels sahrauís tot just va accedir al càrrec, el 2009. Va fer-ho substituint el diplomàtic Peter van Walsum, que va ser cessat després d'afirmar que la independència del Sàhara Occidental era 'poc realista'.

Des del 1991 ençà, doncs, l'ONU, el govern de la RASD i el Front Polisario reclamen un referèndum d'autodeterminació, mentre que el govern marroquí tan sols parla d'autonomia, postura compartida també pel govern espanyol, segons denuncia el portal SaharaLibre, proper al Polisario.

Sudan del Sud

L'existós referèndum del Sudan del Sud, celebrat aquest gener amb l'empara de la comunitat internacional, ha donat nous arguments al Front Polisario per justificar que una consulta política en territori africà pot complir tots els estàndards democràtics internacionals.

Precisament, un dels arguments de Rabat en contra del referèndum era fins ara que, molt probablement, podria acabar sent un procés descontrolat.

Notícia llegida a directe.cat.

No els faltaven diners?

El nou govern de CIU fa tants estalvis amb l'excusa que el Tripartit ha deixat les caixes buides, que ha posat en perill fins i tot el model educatiu. Ara resulta que subvenciona Endesa quan encara governava en funcions, per assegurar-se que els catalans estiguem ben il.luminats. La notícia és de directe.cat.

Solidaritat intenta que la Generalitat no compensi les multes a Endesa

Presenten una proposició de llei per anul·lar la subvenció de 6 MEUR del tripartit a l'èlèctrica, la mateixa quantitat que la sanció arran de les apagades per les nevades

---

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat aquest dimarts una proposició de llei per anul·lar la subvenció del Govern tripartit de sis milions d'euros a Endesa Distribución Eléctrica aprovada el passat 30 de novembre del 2010. El parlamentari de Solidaritat Toni Strubell, que ja va denunciar en campanya aquest mercadeig oportunista, ha presentat aquesta subvenció a Endesa com una 'excusa' i 'el retorn de la multa' que s'havia aplicat uns mesos anteriors a Endesa arran de la nefasta reacció de l'elèctrica durant les nevades del 8 de març del 2010, que era també d'uns sis milions d'euros. 'Estem davant d'una contradicció flagrant', ha criticat Strubell, que a més ha denunciat un 'pasteleig' entre administració i elèctriques que 's'ha de denunciar'.

---

En la proposició de llei, es reclama anul·lar la subvenció de sis milions d'euros a Endesa Distribución Eléctrica atorgada pel Govern en funcions de la Generalitat en acord de Govern de 30 de novembre del 2010. La breu proposta inclou una disposició derogativa per la qual 'es deroguen quantes disposicions s'oposin, es contradiguin o siguin incompatibles amb el contingut d'aquesta llei'.

Strubell ha explicat els antecedents i els motius que els han portat a presentar la proposició que tenen la seva raó de ser en les nevades del 8 de març que van tenir com a conseqüència una multa a Endesa Distribución Eléctrica d'uns sis milions d'euros per la seva gestió de la nevada i de l'apagada que, al març, va afectar 458.396 abonats de les comarques de Girona. Solidaritat denuncia que posteriorment, com ja va criticar Strubell a finals del passat any, va aprovar concedir a Endesa una subvenció de sis milions d'euros per al finançament de les obres corresponents als plans de millora de la qualitat del subministrament elèctric i de control de la tensió. En aquest sentit, la formació liderada per Joan Laporta creu que aquesta subvenció 's'ha d'entendre com una condonació encoberta de la multa de l'expedient sancionador iniciat pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya'.

En aquest context, Strubell ha criticat que és 'un insult a la intel·ligència de tots els gironins el fet que s'hagi atorgat exactament la mateixa quantitat en multa que en compensació a l'empresa'. Per això, ha argumentat la proposició de llei que porten al Parlament amb un missatge 'molt clar': l'anul·lació de la concessió d'aquesta 'subvenció encoberta' a Endesa que 'està fora de to'. El parlamentari ha explicat que ho fan sense 'perjudici de futures accions encaminades a millorar i reconduir la política elèctrica i de subministrament elèctric' a Catalunya.

Per la seva part, el parlamentari i secretari general del partit, Uriel Bertran, ha destacat que Solidaritat 'fa un pas endavant' davant tots aquells que vaticinaven que la formació només havia arribat al Parlament per parlar de la independència. 'Més enllà del plantejament de l'estat propi, Solidaritat esdevé una eina en defensa del consumidor i el ciutadà front els monopolis, els privilegis i tota aquesta casta econòmica, social i política que es defensen els uns als altres', ha criticat. Fins i tot ha manifestat que després de les donacions Endesa, aquesta després 'ja farà donacions a les fundacions dels partits polítics'.

Josep Puig, doctor enginyer industrial, professor de la UAB i responsable de l'àrea d'energia dels Verds-Alternativa Verda, ha apostat perquè a Catalunya les xarxes elèctriques de distribució siguin de titularitat pública i que la seva gestió es faci a través d'empreses públiques, privades o mixtes que no tinguin res a veure ni amb la generació ni amb la distribució.