dissabte, 29 de maig del 2010

Retolacions indecents

Els noms dels carrers són importants per dos motius: perquè honoren algun ciutadà o perquè ens recorden algun lloc, alguna data o qualsevol altra cosa d'interès. Però també, i sobretot, perquè ens ajuden a orientar-nos. Al capdavall els carrers formen part de la toponímia havent substituït camins, barrancs, rieres i muntanyes.
Hauriem d'oblidar els dies de la dictadura i els noms funestos que llegíem quan baixavem a passejar, i potser també algunes relliscades majúscules al començament de la democràcia, com la de posar-li Pompeu i Fabra a un carrer, com si la feina de l'ordenació de la nostra llengua hagués estat cosa de dos.
Però avui, ara, aquesta tarda, he llegit aquí a Sant Boi: Carrer de Didac Priu, Periodista, nascut a Sant Boi, mort a V.
Els errors que fan que la retolació d'aquest carrer esdevingui una indecència es multipliquen, i són:
1. No posa l'accent a Dídac (és habitual i inacceptable la relaxació quan s'escriu en català)
2. Que hagi mort a V. sembla que serà prou informació. Però no. No és el mateix Viladecans que Vladivostok, i ens agradaria saber-ho.
3. Es mantenen plaques en castellà, el que perpetua la confusió en l'ús de les dues llengües i fa que, en la realitat, el carrer tingui dos noms, quan en toponímia els llocs i els carrers exclusivament en tenen un . Només cal entrar a Internet i podreu veure com per a aquest carrer es fan servir dos noms.
4. Aniria bé que a la Viquipèdia algú expliqués qui era en Dídac (o Diego) Priu, periodista del primer quart del segle XX, nascut a Sant Boi i mort a V., però de biografia poc coneguda.