dissabte, 12 de setembre de 2009

Un altre cop Palestina sense Israel (o és Israel sense Palestina?)

Independentment de la complicada i difícilment comprensible solució que la Generalitat ha trobat a la commemoració de l’Onze de Setembre, de la que no parlo perquè per sortir al carrer no calen taules ni cadires, sí que en són interessants els efectes colaterals.
I resulta clar que Iniciativa, amb qui simpatitzo sovint, sembla que hagi volgut mantenir-se massa ferma en la seva coneguda actitud de suport al poble palestí sense tenir en compte que a Israel hi ha una esquerra decidida i combativa que vol canviar les coses i que també vol un Estal Palestí lliure, just i democràtic al costat d’un Estat d’Israel lliure, just i democràtic. És més que necessària, en aquest context, la crítica a Hamas, que manté inacceptables actituds no solament antidemocràtiques sinó de control i compra amb diners de la voluntat de la població. Crítica que es manté, paral.lelament, al propi govern d’Israel i al seu comportament indigne.
Així doncs, al mateix temps que manifestem la nostra solidaritat amb el poble palestí, hem d’aplaudir l’esquerra d’Israel. Si no ho fem, atiarem el foc de la intolerància. És per això que no parlo d'altres moviments pro-palestins acrítics que obliden, com el govern d'Israel, l'existència de persones a l'altra banda de la frontera.

2 comentaris:

carme ha dit...

d'acord amb tu en quasi tot però aquesta esquerra que hi ha a Israel encara es veu massa poc, han d'espabil.lar! Et passo un link sobre els "atacs verbals" que estan rebent persones compromeses com Chomsky, Naomi Klein, Vigo Mortenssen o Jane Fonda per donar suport a la "Declaració de Toronto" contra el protagonisme que el Toronto Film Festival ha donat al cinema israelià pocs mesos després dels atacs a Gaza.... abraçada!

http://salsa.democracyinaction.org/o/301/t/9047/p/dia/action/public/?action_KEY=1433

Vicenç Bon ha dit...

D'acord, Carme. Però hi ha un cert "espavilament" en la "nostra" premsa a no fer massa evident l'esquerra israeliana. I el poder de la premsa va a allà on ella vol...