divendres, 20 de març del 2009

Bilingüisme?

Avui he pogut veure la benvinguda de la nostra Xarxa Santboiana de blocs a un bloc que no m'agrada. Però els criteris de la Xarxa són amples i cal acceptar-los. El bloc conté missatges que mantenen la tesi que la llengua espanyola és menystinguda a Catalunya i demana que la llei actui en un sentit discriminador que l'afavoreixi. I diu, com és habitual, que han de ser els pares dels infants els que decideixin en quina llengua han de ser educats els seus fills.
Així doncs, el bé individual davant del bé públic. Els drets de la persona davant dels drets dels pobles. I amb aquesta cantarella ens estan enredant de fa més de tres-cents anys.
Des d'aquest punt de vista, la pràctica del bilingüisme pot arribar a ésser entesa per tercers com una bona cosa, com una solució diguem-ne justa: un país bilingüe on tothom pot decidir quina llengua parla. Però és mentida. Aquesta proposta, totes aquestes propostes, només tenen un propòsit: aconseguir el dret a parlar l'espanyol en exclusiva, que és el que fan. Però nosaltres, aquest dret, amb el català, ni el tenim ni el tindrem mai. A no ser que...

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Normalment els que parlen així són absolutament monolingües en espanyol. O sigui que ja ho han aconseguit. Per tant hauria de quedar prou clar que poden viure aquí en espanyol. Els que parlem català (que si que parlem les dues llengües) no podem pas viure del tot en català...

Algun dia podrem?