dilluns, 12 de gener de 2009

Es pot parlar de Palestina?


Tots diuen que són d'esquerres, faltaria més.
Hi ha algunes diferències, però. Uns parlen, amb raó, dels drets dels pobles i del dret inalienable del poble palestí a la seva independència. Però sovint obliden els drets d'alguns pobles que no tenen cap dret en repúbliques islàmiques ofegants i dictatorials.
Els altres també parlen dels drets dels pobles, naturalment, i defensen el dret del poble d'Israel a perviure després de tants any de diàspora. I defensen el suport que els fan algunes democràcies, com els Estats units. I obliden, per exemple, que els Estats Units han mort sense motiu (es pot matar amb motiu?) més de 500.000 civils només a l'Irak.
Les dues bandes, els uns amb la boca més tancada que els altres, condemnen les accions d'Hamàs, que ha abandonat el seu ben visible uniforme negre per confondre's covardament encara més entre una població que mor sense culpa (una culpa justifica una mort?).
I de manifestacions que no en faltin. Però no és només ràbia el que hi veiem. Hi veiem actituds que no compartim. Com no compartirem mai les mateixes actituds a Israel.
Així doncs, quina serà la solució? Aquests segur que no la tenen.
Daniel Barenboim, el músic jueu, fa anys que va crear una orquestra internacional, d'altíssim nivell, que va per tot el món per difondre un missatge de pau i de diàleg.
Aquest és el camí. No n'hi ha d'altre.
Els músics que componen l'orquestra són meitat palestins, meitat jueus.

1 comentari:

Carme ha dit...

Per fi! Eureka! paso pels blogs (un vici com un altre) i només veig ràbia. I m'agrada el que dius i com ho dius. Malgrat la ràbia que pugui fer la violència i els morts, sempre injustificabels.

Doncs si senyor, com Barenboim! Gràcies, Vicenç!