dimecres, 19 de novembre de 2008

El Monument a Lenin a Novosibirsk


Novosibirsk, gran ciutat siberiana, té un milió i mig d’habitants. També té l’estació de tren més gran en tot el recorregut del Transsiberià: hi treballen més de vuit-centes persones (comparable a tot l’Ajuntament de Sant Boi amb empreses associades) i ofereix, en una contemplació serena, una clara sensació d’organització i puntualitat. Novosibirsk té, també, entre moltes altres coses, una gran biblioteca pública i un teatre d’òpera i de ballet absolutament extraordinari.
Hi ha també, al davant del Teatre, un monument a Lenin redundantment monumental. No en va és el més gran del món, que ja costa de dir. La figura de Lenin, com sempre, és presentada viva, dreta, ferma, sòlida, i també com sempre, vestida de carrer, amb un abric ample obert al vent siberià. I com quasi sempre, fa un respecte que desarma, en el sentit més literal. Mai una representació de Lenin acostuma a excitar a la violència; mai el record de Lenin empeny a exercir la violència. El bàlsam revolucionari de Lenin es va extingir massa aviat i es va fondre massa de pressa de la pell d’alguns dels seus correligionaris. I massa sovint ara, molts que es diuen progressistes, amb una ignorància indecent neguen la veritat de Lenin, la seva veritat històrica, perquè no volen destriar el gra revolucionari de la palla de les dictadures.
Tornem al monument. Al costat dret, una interpretació siberiana de l’exèrcit roig. A l’esquerre, un home en vestit de treball i una camperola, assenyalen el líder amb les mans obertes. No gens en va, el treball escultòric posa Lenin en la seva època.
Només cal però entrar a Internet per veure com s’interpreta ara aquest conjunt: es comença anomenant-lo “grotesc”, i s’acaba escarnint les dues figures de l’esquerra tot dient que dirigeixen el trànsit... I es demana, sempre, el seu enderrocament.
Al davant, tot travessant el carrer, i com és molt comú a Rússia, una estació de metro confosa en els baixos d’un gran edifici ens mena a altres llocs de la ciutat.